Imperdonable

Entre les qua­li­tats que més es van valo­rar quan es va tan­car la incor­po­ració d’Anto­nio Luna era la seva experiència. Sem­blava molt necessària després de l’arri­bada d’un bon gra­pat de juga­dors joves que han de créixer molt fut­bolísti­ca­ment durant aquest curs, i també perquè el late­ral balear va arri­bar dies després que Enric Fran­quesa arruïnés el pri­mer par­tit de la tem­po­rada al camp de l’Spor­ting per una entrada molt dura i absurda que va dei­xar el Girona amb deu. Doncs res, aquesta visió de Luna ha durat només tres par­tits, i és que ahir es va con­ver­tir en el pro­ta­go­nista nega­tiu del par­tit en come­tre una errada de juve­nil.

Si una cosa se suposa que s’aprèn a còpia de jugar par­tits i par­tits, tants com tots els que acu­mula a l’esquena Anto­nio Luna, és la lec­tura del joc. I el que no pot ser és que amb aquest bagatge a l’esquena dei­xis el teu equip amb deu abans del des­cans, com ell va fer ahir. No hi havia cap neces­si­tat de forçar al límit una entrada a camp con­trari, però la des­es­pe­ració va poder amb ell. I és que Luna, després d’un ser­vei de banda directe a l’àrea exe­cu­tat per ell mateix, i veient com el Lugo ini­ci­ava el con­tra­a­tac, va engan­xar Gerard Valentín amb una entrada d’aque­lles que esgar­rifa. De fet, si algú posa en dubte que era ver­me­lla, segur que el d’Avi­nyo­net de Puig­ventós li desit­ja­ria que li facin a ell, perquè, tot i que va inten­tar con­ti­nuar sobre el ter­reny de joc, va haver de dema­nar el canvi en els pri­mers minuts després de la represa perquè el seu tur­mell no donava per més. La idea de fer falta no era cap boge­ria, perquè tallar el con­tra­a­tac segur que des del punt de vista de molts era neces­sari, però hi havia altres mane­res, i fins i tot alguns com­panys més ben col·locats per fer-ho.

Errada greu, molt greu, d’Anto­nio Luna, que va con­di­ci­o­nar tot el que va pas­sar després. No és que la pri­mera part fos per ser gaire opti­mis­tes, perquè el Girona no va gene­rar pràcti­ca­ment res, però ni de bon tros s’espe­rava que la segona part, en cas d’igual­tat numèrica, fos el bany des­co­mu­nal del Lugo que va ser, que si no va mar­car algun gol més va ser per cari­tat. I això és pràcti­ca­ment imper­do­na­ble, perquè el Girona anava en línia ascen­dent en els últims par­tits i ara s’haurà de refer d’un cop duríssim. I és que amb acci­ons així, i ja en són dues en cinc par­tits, els giro­nins encara demos­tren que no estan pre­pa­rats per com­pe­tir, a la llarga, amb els millors equips de la lliga. S’haurà de madu­rar molt, tots ple­gats, i aquest procés sem­bla que serà ben llarg.

I ara a veure què passa amb Luna, ja que Fran­quesa sem­bla que encara esti­gui cas­ti­gat per l’expulsió de la pri­mera jor­nada perquè ni ahir va tenir minuts després de l’expulsió de Luna i va ser Ramalho qui va fer de late­ral.