L’Olot va tornar a competir 237 dies després d’haver jugat per última vegada a casa contra el Badalona, el 8 de març passat, just abans que la pandèmia paralitzés el món i la FEF donés per acabada posteriorment la competició. Els olotins han hagut d’esperar a la tercera jornada per estrenar-se en la primera fase del subgrup A del grup tercer després de viure en carn pròpia l’afectació del coronavirus amb tres casos a la plantilla. Ja amb el tràngol superat, però amb una mancança física i de rodatge evident per culpa de la inactivitat competitiva i d’un confinament de deu dies entre el 16 i el 26 d’octubre, els olotins van perdre al camp del Nàstic (2-0). L’ensopegada entra en la lògica de la competició, més enllà dels condicionants, i és que els grana tenen una plantilla feta per lluitar per l’ascens, amb un fons d’armari impressionant a l’abast de pocs equips de la categoria.

“S’ha notat la inactivitat. Veníem amb la il·lusió de suplir la mancança física que teníem, però jugadors com Jordi Masó en el minut 55 ja estaven afogats després de deu dies confinats. Hi havia jugadors que no podien sumar 90 minuts i l’onze ha estat condicionat”, deia el tècnic de l’Olot, Raúl Garrido, en acabar el matx al Nou Estadi. El valencià va voler fer una lectura positiva del dia, a més d’aportar tranquil·litat a l’entorn: “El més positiu del partit és que hem tornat a jugar després de vuit mesos i a sentir-nos futbolistes tot i rebre una dura derrota. Tot i els entrebancs, alguna estona hem vist l’Olot que volem.”