Debutant amb nota

A les adversitats, valentia. Faltaven migcampistes? Cap al filial. No li va fer res, a Francisco, que Ramon Terrats no hagués entrat en cap convocatòria ni que no fos dels habituals en dinàmica de primer equip. El tècnic va preferir no treure jugadors de lloc. Dos centrals disponibles? Els titulars. Dos davanters purs? El tàndem d’atac, amb Mamadou de referent i Nahuel per darrere. Cadascú al seu lloc. I Terrats, 20 anys acabats de fer i després d’un parell de partits de lliga amb el Girona B, al costat de Gumbau i sense arronsar-se gens ni mica. Com el Girona. Per més minvat, limitat i desgastat que estigués, l’equip es va presentar a La Romareda amb les idees molt clares. A competir, a pencar, amb un equip junt, ferm i solidari. Va fer patir la posada en escena, perquè Bernardo va haver de treure des de la línia de gol un xut de Zanimacchia, en una reproducció d’una de les múltiples accions defensives al límit d’Almeria. Però no hi va tenir res a veure. El Saragossa va fabricar perill en tres accions aïllades els primers 20 minuts, sobretot amb un xutàs de Bermejo al pal, però va mostrar carències. I el Girona en va tenir una de molt clara d’Aday, als núvols, i una arrencada entre els dos davanters que Sylla no va saber aprofitar. El vallesà, però, no és d’equivocar-se gaire. I a la següent, cap a dins. Aday, a qui no li havia sortit res bé, va fer una centrada llunyana però precisa, que l’exjugador de l’Espanyol va acabar de meravella, amb un cop de cap impecable i imparable (28’).

Amb el 0-1, l’equip de Francisco encara ho va tenir més clar. Tranquil, junt, esperant el moment de pressionar i sense preocupar-li que el Saragossa tingués més possessió, perquè els de Baraja no sabien gaire què fer-ne. Les penetracions del figuerenc Pep Chavarría, consolidat com a extrem amb Baraja, eren un dels pocs recursos dels locals, que es col·lapsaven en la creació del joc i no trobaven la manera de progressar. El fet és que el Girona va deixar passar els minuts amb tranquil·litat, cada cop més ferm i més segur del que feia.

Només començar la segona part, Mamadou es va endur un impacte fort de Cristian Álvarez. Fort com un roure, no només es va refer, sinó que va protagonitzar l’acció del 0-2. Aquesta vegada, com a assistent. Es va associar amb Yoel Bárcenas, va fer d’extrem esquerre i va buscar el punt de penal, on Valery, amb tota la fe, va llegir millor que ningú la jugada i va resoldre com un davanter centre (53’).

El Saragossa va trigar més d’un quart d’hora a buscar la porteria visitant, amb un cop de cap de Toro Fernández, en possible fora de joc, que s’estavella a la part exterior del pal (62’). Ja en prou mala dinàmica, els aragonesos semblaven perdre la fe. I tampoc tenien, és clar, qui els ajudés des de la graderia. Impactava viure el partit a La Romareda, un dels estadis més eixordadors, amb els únics crits de protagonistes i tècnics. És clar que ahir possiblement el públic hauria escridassat els seus o, com a mínim, Baraja. Els gironins no patien, amb Bernardo manant al darrere i tot el grup generós en l’esforç. Entre ells, el debutant Terrats, que va fer un treball magnífic.

S’ho veuen fet

Mamadou Sylla va tenir el tercer a prop, en una acció que li va treure Cristian Álvarez –el linier marcava fora de joc– i en una altra arribada, en què va preferir buscar la passada a Valery, a qui Tejero es va anticipar. Francisco va fer debutar Monjonell i Jandro i també va fer entrar Pau Victor. Segurament no hauria acabat amb un equip tan jove si no s’ho hagués vist tot fet. Costava de creure, que el Saragossa s’activés, però la primera urpada de Narváez va posar la por al cos, i la segona, després de la falta obviada a Yoel, ho va acabar d’espatllar.