El primer

“Hem d’aprendre dels errors que hem comès, i jo el primer, perquè segurament no he sabut gestionar la situació com tocava. N’hem d’aprendre tots, els que hi eren i els que no, perquè això no ens torni a passar.” Aquesta és una de les reflexions que va fer Francisco Rodríguez, visiblement contrariat per l’empat a Saragossa. L’andalús es va posar ell mateix al davant a l’hora de fer autocrítica. Valent a l’hora d’apostar a l’onze inicial per Ramon Terrats, que va completar una gran actuació, l’andalús va fer entrar en els últims minuts, encara amb el 0-2 i amb el Saragossa cada cop més atuït, els joves Monjonell, Jandro i Pau Víctor. Uns moviments que es podien interpretar com un premi al jovent per l’ajuda en un context de moltes absències i que també tenien la lectura que la feina estava feta. I no ho estava. Va aparèixer Juanjo Narváez i va espatllar la feina dels gironins, que van badar i ho van pagar amb la pèrdua de dos dels tres punts. De l’empat amb regust de victòria als Jocs Mediterranis, al mal punt de La Romareda.

No és ni el primer ni el segon partit de la temporada en què el Girona acaba reconeixent que ha de fer autocrítica després d’una desconnexió que li ha costat cara. Ja li va passar quan va entrar en competició, a El Molinón, on una entrada innecessària d’Enric Franquesa just abans del descans va igualar les forces amb l’Sporting, que en la segona part va canviar el decorat, va passar de defensar-se a atacar i va resoldre la feina amb la inspiració de Djuka (2-0). Al cap d’una setmana, un error gravíssim puntual del porter Muric va ser determinant contra el Fuenlabrada, en l’estrena a Montilivi (0-1). L’acció de Franquesa la va calcar Antonio Luna a Lugo, on en inferioritat els gironins es van fondre en la segona part. Encara bo que a Almeria la pèrdua de papers de Monchu –el tercer expulsat del duel, res a veure amb les accions de Ramalho i Cristóforo– no va costar el punt.