El Mallorca espanta

Les limitacions amb què afrontava el partit el Girona feien tremolar. I la posada en escena del Mallorca, encara més. El conjunt de Luis García Plaza va imposar una autoritat que vorejava l’insult en l’arrencada. Acaparant la pilota i fent-la circular sense que els blanc-i-vermells la flairessin. Hi va haver un primer avís, i de seguida el 0-1, en una combinació magnífica de passades precises culminada per Salva Sevilla, després d’entendre’s amb Amath. Molt nivell, massa facilitat. Els gironins no atrapaven res, i l’escenari era per sortir corrents. De mica en mica, però, els gironins es van desfer del domini balear i van respirar. Fins i tot van celebrar un gol (16’), però no van tenir en compte que al VAR hi havia Pérez Pallas. Què hi té, el gallec, amb el Girona? A càmera lenta, va veure la falta que Pablo Moreno –més actiu que en tots els duels anteriors– feia a Sastre abans de marcar d’esperó. I González Esteban? Va veure la jugada i no va xiular res. S’inhibia? De fet, ni el jugador del Mallorca reclamava. Però la llei de Pérez Pallas, la del futbol congelat, no perdona.

Tot i el contratemps del gol anul·lat, el Girona va deixar enrere la inferioritat manifesta dels primers minuts. Quan no tenia la pilota, ajuntava línies per no arriscar a anar a buscar el rival i quedar venut. Quan la tenia, li costava més generar futbol i, sobretot, perill. De fet, Reina no va haver de fer cap més intervenció fins al descans. Tampoc va tenir gaire més feina Juan Carlos, tot i que en alguna fase puntual –ja sense el setge constant de l’inici– els mallorquins trobaven la manera d’arribar a l’àrea local.

El Girona va acabar de mostrar l’orgull en la segona part. Ja no l’espantava el Mallorca, que semblava que volia gestionar l’avantatge i esperar a fer mal en algun contraatac. Francisco, amb el marge de maniobra molt limitat, va fer debutar Yan Couto d’extrem, i el brasiler va fer alguna acció de mèrit. Va fer el seu primer xut just després que ho provessin Gumbau i Calavera. A còpia més d’empenta i cor que de lucidesa, els gironins van anar endavant. Mamadou, després d’una retallada de nivell, va posar a prova Reina. El Girona començava a merèixer l’empat.

I arriba el recital

Feia estona que l’àrbitre, amb decisions menors incomprensibles, no generava cap confiança. Ruiz de Galarreta va caçar Mamadou (70’), però només va rebre la groga. I Pérez Pallas? Quiet. Enmig de la insistència dels gironins, Juan Carlos va allargar el partit en refusar una ocasió molt clara d’Aleix Febas (83’). Poc després, l’expulsió de Ramalho, decisió que va irritar Francisco pel teatre de Marc Cardona. González Esteban hi va veure vermella. I Pérez Pallas? Quiet, ben quiet.

Els gironins no es van ensorrar del tot i van tenir una ocasió de Mamadou, frustrada per fora de joc. I al final, l’àrbitre encara va tenir temps d’acabar de despullar el Girona amb l’expulsió de Mamadou Sylla, el seu gran referent i únic punta clar sense Stuani ni Nahuel Bustos. Per si no hi havia hagut prou càstig.