Només al principi

Francisco no només va recuperant algun jugador, sinó que també en forma. Ramon Terrats, solució d’urgència a Saragossa, va ser la sorpresa ahir, tenint en compte que al mig del camp no hi havia dèficit, ni de bon tros, amb Gumbau, Cristóforo i Ibrahima de suplents. I el barceloní va respondre jugant a molt bon to, amb bon criteri en la canalització del joc. Els gironins van començar amb energia. Com Mamadou Sylla, que va robar una pilota fent una pressió alta i potent i va buscar Yoel Bárcenas dins l’àrea. Amb Samu Saiz oferint-se des de la mitjapunta i Pablo Moreno entrant des de l’esquerra, el conjunt local va fer uns primers deu minuts prometedors. Però es va apagar, coincidint amb una pausa per un problema d’un àrbitre assistent que es va allargar més del compte. El Màlaga, que es va presentar amb una revolució –set retocs a l’onze i canvi d’esquema, amb línia de quatre al darrere–, no es va tancar, ni de bon tros. I superat el domini inicial dels locals, va agafar la iniciativa i va tenir dues arribades en tres minuts. Les forces es van equilibrar. El Girona ja no trobava tant Samu Saiz ni Mamadou, que va tenir una aparició a l’àrea (frenat per Escassi) després d’una conducció espectacular de Terrats (28’).

Més mal va fer encara l’exjugador del Llagostera poc després. Especialista en el joc aeri, Escassi es va anticipar al marcatge més aviat tou de Santi Bueno en un córner i va fer una rematada ajustadíssima al pal llarg. El 0-1, i pujada, perquè no cada dia es pot remuntar. Ho hauria mig salvat el Girona si, just després, en l’ocasió més clara, Dani Barrio no hagués tret el gol de Yoel Bárcenas després d’una bona combinació amb Terrats i Samu Saiz. Sense continuïtat en el joc, i amb un munt d’interrupcions, la primera meitat es va tancar amb tots els deures per fer.

Una altra de Yoel i prou

Francisco va fer entrar Yan Couto per Calavera per mirar de sumar, des del lateral, un recurs ofensiu més. Va ser Yoel Bárcenas, com just després del 0-1, qui va tornar a tenir a prop el gol, després de rebre una gran passada filtrada de Monchu. El panameny, ja dins l’àrea, va voler buscar Mamadou i no se’n va sortir. El problema és que l’ocasió, que no va arribar a ser rematada, va ser l’única clara de tota la segona part. Monchu va arribar a rematar de cap una centrada de Yoel, però no li va poder donar bona direcció.

El Màlaga va saber jugar bé amb l’avantatge. Primer, dedicant-se a interrompre el joc, amb faltes i el que fos. Però més endavant, i veient com li costava al Girona, va tenir fases d’assumir més la pilota i crear encara més maldecaps als blanc-i-vermells, perquè haver d’anar al darrere de la pilota quan perds i a casa encara crea més impotència. De fet, sempre va fer la sensació que sabien més bé què fer amb la pilota als peus els jugadors visitants que els locals.

Sense saber donar continuïtat al joc, Francisco va decidir fer entrar Àlex Pachón i jugar amb dos davanters clars. Tampoc va ser solució, perquè no hi havia manera de superar la pobresa ofensiva. El recurs recurrent van ser les conduccions de Samu Saiz, que arrencava des de l’esquerra i s’anava perfilant cap a dins. Però cap de les accions del madrileny acabava en res de productiu a l’àrea malaguenya. L’estrip hauria pogut ser definitiu després d’un mal refús de Bernardo que va deixar Luis Muñoz sol davant Juan Carlos. El seu xut, però, es va estavellar al travesser (79’). Això donava vida al Girona, però res més. Perquè els andalusos van jugar bé amb el rellotge, i el conjunt de Francisco no va trobar cap recurs bo per fer treballar Dani Barrio. Ni per combinació, ni per acumulació ni per res. Un xut de Mamadou desviat a córner, i un de Samu Saiz als núvols. Res més.