Calia una resposta contundent, carregada de ràbia, orgull i coratge, i l’Olot va posar els ingredients necessaris per fer bullir l’olla i aconseguir la primera victòria en la lliga que li ho fa veure tot amb uns altres ulls. I ho va fer amb remuntada. El Barça B va minvar encara més la moral garrotxina amb una diana de Manaj, de penal, però els de Garrido van agafar aire i, reptant el guionista que ha escrit la pel·lícula des que al març va iniciar-se la pandèmia mundial que va truncar els seus somnis, van reunir l’energia per remuntar gràcies a les dianes de Barnils (32’) i Xumetra (71’).

El partit va començar igualat però amb el Barça B lleugerament més còmode amb la pilota als peus. Un clàssic. També va complir la tradició l’Olot, que a través d’un penal de Barnils a Matheus Pereira, després que el brasiler li fes una sotana de llibre, va permetre que el rival s’avancés en el marcador –en els sis partits que ha disputat enguany s’ha donat aquesta premissa, terrible–. Manaj no va enganyar Batalla, però amb potència va superar el de Balaguer (10’).

La diana va deixar amb un genoll damunt la lona als olotins, però, en un senyal inequívoc de vida, l’equip dirigit per Raúl Garrido va agafar aire i va encaparrar-se a atacar i pressionar de valent el filial del Barça. En el 32, aprofitant una de les debilitats blaugrana, Barnils va rematar de meravella amb el cap un córner servit per Eloi després d’aprofitar un bloqueig de Juan Delgado. L’estratègia va reafirmar la resurrecció dels locals, que abans del descans gairebé culminen una remuntada exprés amb una nova rematada de Barnils, aquesta vegada a centrada d’Escoruela.

En la segona part, l’Olot va insistir en la seva verticalitat i decisió, però va ser el Barça B qui va gaudir de les primeres ocasions amb un xut de Lucas al pal curt o de Manaj, que va fer lluir Batalla en un un contra un (65’). Poc després, però, una centrada amb rosca de Blázquez no va trobar rematador en primera instància, però Delgado, amb més fe que encert, va bombejar l’esfèrica de nou al cor de l’àrea petita, on hi havia Xumetra, que va empènyer l’esfèrica amb el cap (71’). La resta del matx, patiment local i massa precipitació pel bàndol visitant.