Que el Girona no va fer un bon partit al camp de l’Alcorcón és indiscutible, per molt que l’1-0 arribés quan més dominaven els gironins, i és que en molts moments es va veure l’equip sense idees. Encara sense Stuani, amb un Mamadou menys participatiu que altres dies, amb Yoel Bárcenas sense desequilibrar i amb un Samu Saiz a anys llum del rendiment que hauria de donar, l’atac dels gironins va ser del tot estèril. De fet, un dels pocs que van aconseguir generar sensació de perill a prop de l’àrea rival va ser Jordi Calavera, un dels pocs, si no l’únic, que va fer un partit més que correcte. I si el més perillós del teu equip és un lateral, si no es diu Dani Alves ja et pots anar oblidant de sumar els tres punts.

El de Cabra del Camp ho va intentar més que ningú durant el partit d’ahir. De fet, pocs dies se l’ha vist tan actiu en atac com ho va ser al municipal de Santo Domingo, i és que les seves intervencions es van produir molt més a camp rival que no pas en camp propi, on pràcticament va passar desapercebut. De fet, defensivament Calavera no va patir gens ni mica, però és que tampoc tenia ningú que l’incomodés per la seva banda. Segurament per això es va veure capaç d’incorporar-se a l’atac i ho va fer, en la gran majoria de vegades, amb encert. En la primera part ja va arribar un parell de cops amb perill, sobretot una vegada que tenia espai per encarar porteria, però l’autopassada se li’n va anar massa llarga. En la segona part encara va aparèixer més, i en una acció va donar peu a una de les ocasions més clares dels gironins, amb una passada de la mort a l’àrea petita que Mamadou no va aconseguir enviar al fons de la porteria per poc, en part perquè li va botar malament al davant quan es llançava a terra per arribar-hi. En les dues accions, l’origen va ser un control meravellós amb el pit. Tot i que en aquestes accions ni Calavera ni el Girona van trobar el premi, el lateral no es va rendir, i és que ho va seguir provant, combinant bé amb Yoel i amb Samu, i va fer la sensació que era l’únic amb clarividència un cop s’arribava a tres quarts de camp.