El Girona va tancar a Alcorcón el seu particular primer terç del campionat de lliga. Un primer tram que per als gironins s’acaba coincidint amb la quinzena jornada ja que encara té pendent de disputar el matx corresponent a la segona jornada a casa contra el Logroñés. Els jugadors dirigits per Francisco han sumat divuit punts, un botí que sembla escàs tenint en compte que dels darrers dotze punts en joc, els blanc-i-vermells només n’han sumat tres, això sí, en una victòria de prestigi al camp de l’Espanyol, un dels aspirants clars a l’ascens directe, amb remuntada exprés en la part final de l’enfrontament (1-2). La desacceleració de l’equip ha deixat una sensació amarga en el primer terç del Girona, que ha pagat un peatge car a una planificació tardana de la plantilla i les múltiples baixes per lesió i també per expulsió, una xacra.

Acabar tard la campanya passada –el 23 d’agost es va disputar la tornada de la final del play-off contra l’Elx–, només dues setmanes abans que arranqués la lliga 2020/21, amb l’afegit de refer de dalt a baix la plantilla per reduir la massa salarial, va hipotecar tot l’inici de l’equip. Els dos primers partits es van saldar amb derrota però en els següents cinc, el Girona va aconseguir quatre victòries que li van donar aire en ple procés de cohesió del grup. El procés de maduració de la plantilla no s’ha pogut fer a conseqüència de les múltiples lesions –Juanpe, Stuani, Aday, Nahuel, Ibra Kebé, entre d’altres, han estat diverses setmanes lesionats o sense ritme– i les expulsions i sancions –els gironins ja han vist vuit targetes vermelles–, han empès l’equip a la inconsistència. Aquests obstacles en forma de baixa i la falta d’efectius evident han obligat Francisco a utilitzar ja 31 jugadors, una bestiesa en només catorze partits, i l’equip se n’ha ressentit ja que en els darrers set enfrontaments només ha aconseguit una victòria i ha sumat sis punts dels 21 possibles –tres dels darrers dotze.