Després de poc més d’un mes que ha semblat una eternitat, Stuani, ja recuperat, es va posar una altra vegada la samarreta del Girona. Havien passat 38 dies des que l’ariet uruguaià, guia a la gespa, ídol a la graderia i absolut referent blanc-i-vermell en tots els sentits, se l’havia posat per últim cop, el 24 d’octubre passat, una mitja hora escassa al feu del Castelló (0-1), i ahir va tornar. I és que la presència del charrúa havia estat ínfima aquesta campanya: fins ahir, només acumulava 118 minuts en dos partits, l’esmentat al nou estadi de Castàlia i a Montilivi contra el Fuenlabrada (0-1), que va completar sencer. Molt poc, disputat ja un terç de campionat, catorze partits, per a un davanter de la seva categoria, irremeiablement enyorat per un equip que fa tres temporades que no pot viure sense els seus gols. Ja en compta 71 al Girona (40 en dos cursos a primera i 31 el passat a segona, números amb què és el màxim artiller històric de l’entitat en el futbol professional), un registre que ahir no va poder ampliar.

El davanter no va tenir cap situació clara de gol. A l’equip, com ja és habitual, li va costar generar volum de joc ofensiu, i el 7, un finalitzador nat, necessita ser nodrit de pilotes a la zona calenta, cosa que no es va produir. Només a còpia de pilotes aturades va tenir alguna oportunitat per deixar la seva empremta en el marcador, i el moment en què més a prop va ser de tenir impacte va tenir lloc en la segona part, quan després d’una falta centrada des del mig del camp, despenjada dins de l’àrea per Bernardo, gairebé desvia la pilota a dins, però no hi va arribar. Formant tàndem a dalt amb Sylla en el 4-4-2, en l’apartat rematador no va ser prolífic, però sí que va ser útil com a solució quan Juan Carlos o alguna peça de la línia defensiva va jugar en llarg, abaixant pilotes i permetent saltar línies ràpid.

Amb ell, el Girona no només guanya un golejador, sinó un futbolista expert, amb galons, que aporta, a més, un plus als companys que té a la gespa. Ahir capità, va animar des del primer minut, mirant de ficar tothom a dins del partit i, molt diplomàtic, va fer la feina de parlar amb l’àrbitre quan alguna decisió era controvertida per als interessos blanc-i-vermells. Arribat el minut 60, i després de tant temps sense continuïtat, li va tocar sortir i ser rellevat. Stuani s’ha d’anar afinant. Que hi sigui, però, ja és un impuls vital per a l’equip.