Luna va ser un dels juga­dors més inci­sius, per­sis­tents i tre­ba­lla­dors en la victòria del Girona al Car­los Bel­monte con­tra l’Alba­cete. El late­ral esquerre del con­junt blanc-i-ver­mell va mos­trar-se més que mai en atac des que va ater­rar al club, en el mer­cat pas­sat. Segu­ra­ment en un aspecte par­lat i ana­lit­zat els dies abans del par­tit, el balear va tenir al seu davant tota la banda esquerra després que Samu Saiz comencés totes les juga­des amb pos­sessió giro­nina des del cen­tre de l’atac. Aquesta cons­tant en la zona d’influència del madri­leny, pre­ci­sa­ment on més li agrada jugar, va pos­si­bi­li­tar a Luna incor­po­rar-se a l’atac, també, perquè l’extrem que mar­cava, Álvaro Jiménez, se cen­trava en ata­car i no pas en defen­sar les incur­si­ons del con­trin­cant. El de Son Ser­vera va pujar amb cri­teri i va estar fi a l’hora de doblar i arri­bar a la línia de fons, tot i que les seves cen­tra­des no van ser del tot efi­ca­ces en línies gene­rals. Després de reta­llar un rival, fins i tot va gau­dir d’una bona opor­tu­ni­tat que Tomeu Nadal va refu­sar en el pri­mer acte, però tota la ini­ci­a­tiva del Girona i el domini es va diluir quan l’Alba­cete va con­nec­tar amb el seu millor juga­dor. Álvaro Jiménez va començar a entrar en joc i va obli­gar Luna a pre­o­cu­par-se més de defen­sar. De fet, el late­ral va aca­bar exi­git i en algun moment sobre­pas­sat per la insistència i la pro­fun­di­tat de l’extrem rival, un punyal.

En la segona part, les arri­ba­des en camp con­trari de Luna van ser més selec­ci­o­na­des pel balear, que, això sí, en una d’elles va per­me­tre al seu equip obrir la llauna o apla­nar el camí cap a la victòria. Luna va con­duir fins a gai­rebé la rat­lla de fons i, després de fer una cen­trada rasa al cor de l’àrea, Keco­je­vic va intro­duir la pilota a dins de la pròpia por­te­ria i va fer escla­tar d’eufòria l’expe­dició giro­nina des­plaçada a ter­res man­xe­gues. Tot i no fer ell el gol, Luna va cele­brar com mai la diana, sabe­dor que l’equip havia fet el més com­pli­cat, avançar-se en el mar­ca­dor, i també cons­ci­ent que l’esforç que havia fet durant tot el par­tit i l’acu­mu­lació de quilòmetres que duia a les cames van tro­bar en el 0-1 el gran premi. Sege­llar la victòria més enda­vant ja va ser la cul­mi­nació d’un bon par­tit.