Amb continuïtat

Amb l’excepció de Cristhian Stuani, que va començar a la banqueta (havia tingut algunes molèsties) i va cedir el lloc a Nahuel Bustos, Francisco va sortir amb la mateixa alineació que va presentar contra el Mirandés, tot i que la victòria de dimarts va ser d’un neguit extrem. L’argentí va començar amb molta activitat, tanta com el conjunt gironí, que en el primer quart d’hora va fabricar més perill que en algun partit sencer. Nahuel, Mamadou i Luna van tenir a prop el 0-1, però no van acabar de definir bé. Feia la sensació que l’Albacete era un sac de nervis i permetia als gironins entrar per on volien. Luna va trepitjar àrea dos cops de seguida. I en ple monòleg visitant, Samu Saiz se sentia en el seu àmbit, movent-se amb llibertat. Però la superioritat aclaparadora no va durar gaire més d’un quart d’hora. Els manxecs, de mica en mica, es van treure de sobre el domini del rival. A l’àrea de Juan Carlos, no hi va haver res de l’altre món, més enllà d’aparicions d’Álvaro Jiménez pel costat dret i de Zozulia, en rematades en fora de joc. Els de López Garai, però, com a mínim van igualar forces i van aconseguir que el Girona no tornés a trepitjar àrea amb facilitat. Els gironins feien circular més la pilota que en la majoria de partits anteriors, però es van precipitar a l’hora de voler buscar els davanters. Els va passar a Luna i a Samu Saiz. I en l’estratègia, l’execució continuava sense funcionar gens bé, ho provés qui ho provés. La primera meitat va acabar sense incidència a les àrees i amb un escenari que tenia ben poca cosa a veure amb l’arrencada pletòrica dels gironins.

Costa tornar-hi

La segona part va començar a l’àrea de Juan Carlos. El primer ensurt va ser una agafada de samarreta innecessària i arriscada de Gumbau a Azamoum, que ni Gálvez Rascón al camp ni Ocón Arráiz des del VAR van castigar. Lluny de com havien començat el partit, els gironins van veure perillar el 0-0 en una rematada de Zozulia que Monchu va treure des de sota els pals (59’). A l’altre costat, Mamadou Sylla arribava davant del porter, però no estava fi en la rematada. Francisco va fer entrar Stuani, i els dos davanters es van buscar sovint. Però la llauna no es va obrir amb l’olfacte de cap punta, sinó amb l’infortuni del central Kecojevic, que va voler treure una centrada de Luna i es va fer el 0-1 (66’). Tot són pegues per a l’Albacete.

El conjunt local hauria pogut reactivar-se amb un xut d’Álvaro Peña que va rebotar al travesser (72’). Els gironins, però, tenien més fluïdesa amb la pilota que en molts partits anteriors i trobaven la manera de connectar amb els puntes. Stuani va estar fi en les assistències, primer despenjant una pilota que es va traduir en una doble ocasió d’or de Mamadou –primer al pal i després als núvols– i després per associar-se amb Yoel Bárcenas en l’acció del 0-2. Va ser l’estrena golejadora, ara sí –després del que li van anul·lar contra el Mallorca–, de Pablo Moreno com a professional. El gol de l’exblaugrana va acabar de desactivar l’Albacete, fos i abatut. El Girona va tenir la tranquil·litat que havia trobat a faltar dies enrere i va saber gestionar la recta final, en què va estar a punt de marcar el tercer i tot. No li va fer falta, de fet, per tenir un final plàcid.