Partit per reflexionar i que podria marcar un abans i un després per a l’Olot. Els olotins, que ja perdien 2-0 en el minut 6, van caure estrepitosament 3-1 contra l’Hospitalet i continuaran una setmana més en l’última posició de la taula. Les dianes de Salinas, Sarr i Ripoll van ser definitives davant el gol de l’honor de Barnils.

La sortida al camp de l’Olot va ser indignant, insultant i desconcertant. El conjunt de la Garrotxa havia anat a remolc del marcador en els sis partits que havia disputat anteriorment, però a la Feixa Llarga en el minut 6 ja perdia 2-0. Tot just en el minut 2, l’Hospitalet va forçar un córner que va executar Canario passat al segon pal. La paràbola va sorprendre Batalla, la pilota va topar amb el pal i el refús, després que es prengués un cafè dins de l’àrea petita, va caure a les botes de Salinas, que fins i tot se’n feia creus d’estar sol com un mussol. L’ariet no va perdonar i va superar amb una rematada encreuada Batalla i els defensors que estaven damunt de la línia de gol. Sense empassar saliva i amb els braços baixats, els olotins van encaixar la segona diana, que els va deixar encara més estabornits. En una sortida de pilota planificada i trencant les línies de pressió garrotxines amb una facilitat increïble, Parera va fer una passada a l’espai cap a Sarr, que en velocitat i espai va olorar la sang, va conduir sense oposició i, després de retallar un defensor, va afusellar Batalla (6’). L’Olot va continuar deambulant la resta del primer acte sense trobar solucions i acumulant imprecisions i neguits davant la desesperació i la falta d’idees.

En la segona part, la reacció olotina no va arribar, i va ser l’Hospitalet qui va tornar a aprofitar una nova errada visitant. En el 54, Aspar no va refusar bé un córner i Miquel Ripoll va recollir el regal per fer un xut encreuat sense opcions per a Batalla, desesperat amb els seus companys. El tercer gol dels de Risueño era massa obstacle per a un Olot ferit i dessagnant-se damunt la gespa. Barnils va mostrar una guspira d’orgull quan va aprofitar un refús defensiu per fer-se lloc, regirar-se i provar un llançament encreuat que va superar Aliaga (60’). El gol del de Seva va acabar sent només el de l’honor en un partit per oblidar.