Tensió i ambició

El tècnic del Girona hauria pogut canviar els onze jugadors de cop, però només va fer tres variacions en l'alineació, una de les quals va ser una sorpresa descomunal perquè Rubén Alcaraz va ser l'home del partit a Sevilla i l'autor del 3-2 i del 3-3. Els vuit que van repetir van agrair una segona oportunitat i els tres nous (Alcalá, Pere Pons i Borja García) no van voler deixar-la escapar. Tots van saltar a la gespa amb les revolucions al límit i van brindar a l'afició uns primers 45 minuts de molt alt nivell. L'Elx no va saber com fer-s'ho per tapar les escletxes de la seva defensa. El Girona li feia mal per la dreta, per l'esquerra, pel mig, per alt, per baix, amb l'estratègia, amb joc directe i amb joc més elaborat.

No havien passat ni cinc minuts i Cifu i Aday ja havien arribat tots dos a la línia de fons. No n'havien passat deu i els locals ja havien xutat més d'una vegada entre els tres pals. No n'havien passat vint i el porter visitant ja era el millor del seu equip. El gol es mastegava i en el minut 21 va caure com fruita madura. Tothom esperava que Borja García pengés una falta, però l'artista es va inventar una rosca teledirigida que Juan Carlos ni va veure entrar.

Lluny d'aturar-se, el Girona va continuar insistint. No hi va haver pas endavant de l'Elx amb l'1-0 i els seus jugadors de la mitjapunta van tenir més feinada a defensar que no pas possibilitats de crear. A Bounou no li van fer ni pessigolles. I el 2-0, després d'una triangulació entre Borja García, Aday i Portu va acabar de desmuntar els visitants, que van perdre per lesió Mandi (substituït per Nino) en l'última acció de la primera meitat.

Control absolut

El canvi introduït per Toril ja apuntava que l'Elx hauria de proposar alguna cosa més si no volia sortir escaldat de Montilivi. Certament, els visitants van fer un petit pas endavant, però van continuar sense posar dificultats al porter del Girona. Això sí, s'haurien pogut posar dins del partit si l'àrbitre hagués castigat els locals amb un penal comès per Cifu sobre Hervías.

Solvents en defensa i molt profunds en els carrils –Cifu va millorar molt la versió del Pizjuán i Aday va estar a bon nivell–, la línia que va estar més entonada va ser el mig del camp. La intensitat amb què juga Pere Pons el fa insubstituïble. La qualitat de Borja García el fa diferent a tota la resta. Però compte amb Portu, perquè l'exjugador de l'Albacete ho té tot i, a més, no acaba la gasolina. Ahir va pressionar, va robar, va conduir contraatacs, però també va marcar i va fer l'assistència del 3-0 a Longo, que ja ha fet dos gols sortint de la banqueta. Seria injust, però, no valorar el paper de Sandaza (especialment fi en la primera part) i de Cristian Herrera, que no van parar de treballar per generar espais. I malgrat que el partit estava més que resolt en el minut 75 –no cada dia es pot fer amb un 3-0 advers el que va fer el Girona la setmana passada–, el 4-0 va sobrevolar diverses vegades Montilivi perquè els locals van acabar el partit físicament i mental dos punts per sobre del rival. Paradoxalment, qui va veure porteria va ser l'Elx, quan tot estava dat i beneït.