Una setmana més tard d’haver-se aliat amb la fortuna contra l’Espanyol, el Girona va sortir amb la cua entre cames del camp d’un altre aspirant a l’ascens directe. Quan més controlada tenia la situació, quan més trepitjava àrea rival i quan més atemorit tenia el Mallorca, el conjunt gironí es va endur un mastegot, ja en el temps afegit d’una segona part de superioritat blanc-i-vermella. Dani Rodríguez, un migcampista de molta classe, va agrair que cap rival el frenés en un contraatac, i això que va arribar a tenir tres jugadors a sobre. Se’n va esmunyir sense que ni li robessin la pilota i ni tan sols li fessin falta, i va habilitar Amath perquè el senegalès castigués el Girona. Quan no tocava.

Mamadou Sylla acaparava els focus i Francisco va decidir fer-lo tornar a l’onze inicial, però no pas en detriment de Stuani, sinó alineant-los junts. Al vallesà, però, li va tocar treballar i arrencar des de la banda, perquè Francisco va mantenir l’esquema amb tres jugadors per dins (Cristóforo, Monchu i Samu Sáiz). La sorpresa va ser veure Aday al lateral esquerre, on Enric Franquesa no s’ha acabat de consolidar malgrat l’absència de Luna. Amb Pablo Moreno i Samu Sáiz, la proposta de Francisco era prou valenta al camp d’un dels galls de la categoria. L’onze era ofensiu, però amb la pilota als peus el Girona va mostrar moltes carències. Samu Sáiz tenia el dia fosc, i l’equip no era capaç de lligar tres passades. El començament, com ha passat més d’una vegada, va ser d’insistència del rival, que tenia el vent a favor. El Mallorca, com ja havia fet a Montilivi, va començar fent un monòleg i arribant amb facilitat a l’àrea de Juan Carlos, amb tres ocasions (una d’involuntària d’Aday) en set minuts. Els de Francisco tenien molts problemes per superar la pressió del conjunt balear. Tot eren imprecisions i pèrdues. La presència de Sylla a la banda no donava gaire res al Girona i, en canvi, facilitava les aparicions de Brian Oliván, que va arribar sovint a l’àrea visitant.

Enmig de la grisor, va arribar una acció puntual en què Pablo Moreno va batre Reina, assistit per Sylla, però en fora de joc (21’). L’altra ocasió clara dels gironins en la primera part va ser un ensurt de Sastre (26’). El Girona com a mínim començava a amenaçar una mica i, sobretot, a equilibrar forces. Als de Luis García Plaza, els va costar més que en la fase inicial trepitjar l’àrea de Juan Carlos, tot i que el Girona no els va poder discutir la sensació de superioritat. Salva Sevilla, arribant sovint a la frontal, va tenir l’última ocasió abans del descans.