Una set­mana més tard d’haver-se aliat amb la for­tuna con­tra l’Espa­nyol, el Girona va sor­tir amb la cua entre cames del camp d’un altre aspi­rant a l’ascens directe. Quan més con­tro­lada tenia la situ­ació, quan més tre­pit­java àrea rival i quan més ate­mo­rit tenia el Mallorca, el con­junt gironí es va endur un mas­te­got, ja en el temps afe­git d’una segona part de supe­ri­o­ri­tat blanc-i-ver­me­lla. Dani Rodríguez, un mig­cam­pista de molta classe, va agrair que cap rival el frenés en un con­tra­a­tac, i això que va arri­bar a tenir tres juga­dors a sobre. Se’n va esmu­nyir sense que ni li robes­sin la pilota i ni tan sols li fes­sin falta, i va habi­li­tar Amath perquè el sene­galès cas­tigués el Girona. Quan no tocava.

Mama­dou Sylla aca­pa­rava els focus i Fran­cisco va deci­dir fer-lo tor­nar a l’onze ini­cial, però no pas en detri­ment de Stu­ani, sinó ali­ne­ant-los junts. Al vallesà, però, li va tocar tre­ba­llar i arren­car des de la banda, perquè Fran­cisco va man­te­nir l’esquema amb tres juga­dors per dins (Cristóforo, Monchu i Samu Sáiz). La sor­presa va ser veure Aday al late­ral esquerre, on Enric Fran­quesa no s’ha aca­bat de con­so­li­dar mal­grat l’absència de Luna. Amb Pablo Moreno i Samu Sáiz, la pro­posta de Fran­cisco era prou valenta al camp d’un dels galls de la cate­go­ria. L’onze era ofen­siu, però amb la pilota als peus el Girona va mos­trar mol­tes carències. Samu Sáiz tenia el dia fosc, i l’equip no era capaç de lli­gar tres pas­sa­des. El començament, com ha pas­sat més d’una vegada, va ser d’insistència del rival, que tenia el vent a favor. El Mallorca, com ja havia fet a Mon­ti­livi, va començar fent un monòleg i arri­bant amb faci­li­tat a l’àrea de Juan Car­los, amb tres oca­si­ons (una d’invo­luntària d’Aday) en set minuts. Els de Fran­cisco tenien molts pro­ble­mes per superar la pressió del con­junt balear. Tot eren impre­ci­si­ons i pèrdues. La presència de Sylla a la banda no donava gaire res al Girona i, en canvi, faci­li­tava les apa­ri­ci­ons de Brian Oliván, que va arri­bar sovint a l’àrea visi­tant.

Enmig de la gri­sor, va arri­bar una acció pun­tual en què Pablo Moreno va batre Reina, assis­tit per Sylla, però en fora de joc (21’). L’altra ocasió clara dels giro­nins en la pri­mera part va ser un ensurt de Sas­tre (26’). El Girona com a mínim començava a amenaçar una mica i, sobre­tot, a equi­li­brar for­ces. Als de Luis García Plaza, els va cos­tar més que en la fase ini­cial tre­pit­jar l’àrea de Juan Car­los, tot i que el Girona no els va poder dis­cu­tir la sen­sació de supe­ri­o­ri­tat. Salva Sevi­lla, arri­bant sovint a la fron­tal, va tenir l’última ocasió abans del des­cans.