Fa tot just 15 dies, el Girona va guanyar al camp de l’Oviedo el dia que Arnau Martínez celebrava el seu divuitè aniversari, i el de Premià de Mar va rebre la felicitació de tot un vestidor que està bocabadat amb el que està aconseguint una de les revelacions de la temporada. I és que el jove central fa un pas endavant cada partit que juga, i ahir a Las Gaunas va tornar a escriure un capítol en el llibre de la història del Girona en el futbol professional. Perquè, si quan va debutar contra l’Albacete ja es va convertir en el titular més jove de la història del club, ahir, amb exactament 18 anys i 14 dies, també es va convertir en el golejador més jove després d’obrir la llauna amb una excel·lent rematada de cap que va començar a encarrilar la plàcida victòria dels de Francisco.

El gol, ajudat per una centrada mil·limètrica de Gumbau en una falta des de gairebé el centre del camp, és l’únic que li faltava per acabar d’emmarcar la seva arribada impactant al futbol professional. I és que, per tot el que aporta i per la tranquil·litat que transmet sobre el terreny de joc, sembla increïble que el central de Premià de Mar sigui encara un juvenil de segon any i el més normal seria que estigués jugant amb el juvenil de divisió d’honor o, fins i tot, en el de lliga estatal. Però és que l’Arnau ha arribat per quedar-se i ahir, en la seva vuitena titularitat consecutiva –a més no s’ha perdut ni un sol minut des que es va estrenar–, va tornar a deixar tots els detalls que està transmetent des del debut. Perquè, més enllà del gol, el seu partit defensivament va ser una vegada més impecable, amb l’asterisc que a més segurament va viure el partit més tranquil de tots per la claríssima superioritat dels gironins, tot i que no va ser possible deixar la porteria a zero per culpa del gol dels navarresos en l’últim sospir. Però és que un dia més va semblar que no es va haver ni de despentinar per controlar els moviments ofensius dels rivals, i la gran mostra és que encara no ha vist ni una sola targeta groga tot i veure’s obligat a prendre riscos constantment.

El partit de l’Arnau a Las Gaunas es recordarà sempre per la seva estrena golejadora, però la seva aportació ofensiva no va quedar només en això, i és que també va tenir un paper destacadíssim en l’acció que va acabar de sentenciar el partit, la jugada del penal que va suposar el 3-0 definitiu. Perquè si Stuani va ser l’encarregat de transformar-lo i també la víctima sobre qui es va cometre la pena màxima, tot el mèrit de la jugada va ser de l’Arnau, que en una de les seves excursions, que ja comencen a ser habituals i una arma de perill a tenir en compte, li va cedir la pilota dins de l’àrea a Stuani just abans que l’uruguaià rebés la trepitjada que el col·legiat Sánchez López va sancionar amb penal.