Un espectacle majestuós
El Girona ofereix un recital el dia que Montilivi torna a obrir les portes al públic i destrossa l’Almeria amb un 3-0 que el deixa molt a prop de la final per pujar a primera
L’arrencada és idíl·lica (2-0 en 5 minuts) i el nivell en atac i en defensa de tot el partit, per emmarcar
No es podia preveure, ni en el millor dels somnis, un escenari tan idíl·lic. El resultat és espectacular i la manera d’aconseguir-lo, majestuosa. Hi havia elements per ser optimista, començant per la confiança que ha donat al Girona l’acceleració contundent fins a arribar a la zona noble i el fet de ser a la fase d’ascens sense la pressió de l’anterior edició. S’hi va afegir ahir el retorn del públic a Montilivi, tot i que costava d’empitjorar la gestió feta des de Madrid per acabar autoritzant, tard i malament, la presència de 1.500 aficionats –no s’hi va arribar– a l’estadi. Per pocs que fossin i repartits que estiguessin, els espectadors van vibrar i van fer vibrar. Ben envoltat, el Girona va fer un recital tan absolut i integral que costa de trobar precedents comparables en un partit sencer, i encara més de la transcendència d’una fase d’ascens a primera. L’Almeria, un rival potentíssim, en qualitat i en quantitat, va ser una joguina en mans d’un equip que va oferir un espectacle. Carregats de confiança, els de Francisco es creuen capaços de tot. I en una cita en què teòricament apareix la tensió i la pressió, van menjar-s’ho tot. No corrien, volaven. No pressionaven, assaltaven. Ni amb el resultat molt a favor no van fer un pas enrere. Sempre endavant, per alimentar un somni que cada cop és més a prop. D’entrada, la final és a tocar, perquè només una ensorrada difícil de preveure dissabte hauria d’espatllar l’accés a la final.
L’arrencada va ser fabulosa. L’equip no havia marcat en tota la lliga abans del minut 6, i ahir ho va fer en el segon i hi va tornar en el cinquè. I amb varietat. Primer, l’estratègia, l’altre gran tresor que ha trobat el Girona en la millor fase del campionat. L’esquerra de Gumbau és una mina, i qui ho va aprofitar ahir va ser Yoel Bárcenas, que no seria el rematador de cap més amenaçador. El panameny, que probablement va jugar el seu últim partit abans d’anar-se’n amb la selecció, va brillar com mai. Va ser protagonista també del segon, en una combinació magnífica amb Sylla i Yan Couto, que va sorprendre tothom apareixent a l’àrea petita. El 2-0, que ni el VAR va frustrar, feia esclatar Montilivi. I, tot i haver fet tanta feina en pocs minuts, els gironins no van fer un pas enrere. Envalentits, van mantenir molt alta, intensa i ovacionada des de la graderia –que sempre hi ajuda– la pressió a l’Almeria, que no atrapava res. El ritme d’uns i altres no tenia res a veure. Els locals van tenir a prop el tercer, en una altra aparició a dins l’àrea de Yan Couto, que va combinar amb Gumbau i va fer un xut que Makaridze va treure (19’). Alliberat, desencadenat, el Girona era l’amo i senyor. Amb pilota, buscant fer mal pels carrils, i sense, amb una generositat col·lectiva i efectiva en l’esforç. I tot plegat, sense Cristhian Stuani, que per lesió no era ni suplent.
La primera notícia d’Umar Sadiq a l’àrea va trobar una intervenció fenomenal de Juan Carlos, tot i que l’assistent havia marcat fora de joc. Els andalusos van buscar alguna acció ràpida en la recta final del primer període, però el Girona va estar atent. Com Franquesa, en l’última jugada abans del descans.
Rubi va fer dos canvis al descans, però l’Almeria no va poder alterar el guió del partit. El grau d’atenció, concentració i responsabilitat dels blanc-i-vermells era altíssim. Amb el 2-0, un gol dels andalusos capgirava molt les coses, i hi va haver un moment que els de Rubi semblaven fer el pas endavant, entre altres coses perquè al Girona li començava a costar mantenir el mateix to en la pressió, i quan no hi arribava el rival trobava espais. Com en una gran acció de Ramazani que no va trobar Lazo per poc (59’). Francisco va posar més capacitat física al mig (Ibra per Gumbau). El millor aire, però, va ser el 3-0. Yoel Bárcenas, en mode superheroi, va assistir d’esperó Sylla, que no va perdonar (65’). En ple festival, Ibrahima va tenir el quart a prop. L’Almeria va trigar a refer-se De fet, ni s’hi va posar. O no s’hi va poder posar, pel compromís defensiu de tots els locals, començant per Sylla. Imperial en defensa, el Girona va tornar a deixar la porteria a zero. I Juan Carlos ni tan sols va haver de fer cap més intervenció. Ni en el temps afegit, perquè l’Almeria no se’n va sortir ni a la desesperada.
No està tot fet –el Girona va quedar eliminat pel Saragossa després d’un 0-3 a La Romareda–, però el recital d’ahir va merèixer la volta d’honor dels jugadors per reconèixer l’ajuda del públic. Van ser pocs, però no podrien haver gaudit més.