Capità Stuani
Després de cinc temporades sent un puntal a dins i a fora del terreny de joc, el Girona confirma que l’ariet serà el primer capità
A falta d’un referent gironí, l’uruguaià és la viva imatge del sentiment de pertinença al club
Tot i que ja s’han disputat set partits de lliga i els aficionats han pogut comprovar com s’han repartit els galons damunt del terreny de joc, pel que fa a la responsabilitat d’assumir el braçal de capità deixat per Aday Benítez, el Girona ha confirmat de manera oficial la llista de capitans de la primera plantilla. Cristhian Stuani és l’escollit per liderar a tots els efectes l’equip blanc-i-vermell, tot i que ja des del primer dia ha esdevingut una de les ànimes del vestidor. El davanter uruguaià encadena cinc temporades com a gironí, en les quals ha acumulat 142 partits oficials entre la lliga de primera divisió, la de segona A, el play-off d’ascens a la màxima categoria i la copa. En aquest còmput global ha marcat ni més ni menys que 84 dianes, 0,59 per partit, unes xifres que converteixen el charrúa en un dels futbolistes més determinants de la història de l’entitat, un fet que li ha valgut l’estima dels aficionats. En paral·lel, Stuani ha fet gestos evidents amb l’entitat sabedor del context que travessava en cada moment. Si bé per retenir-lo quan trencava tots els registres a primera i lluitava amb els grans golejadors mundials, el Girona va haver de fer esforços per renovar-lo, en una situació més fràgil i en pandèmia, l’atacant ha reajustat i adaptat les seves condicions perquè ell mateix, el club i la propietat poguessin continuar vinculats. El benestar de Stuani i la seva família ha estat primordial a l’hora de fer que la relació del futbolista amb l’entitat s’allargués ja fins al cinquè curs i, contractualment, fins al 2026, quan tindrà 39 anys i haurà sumat ininterrompudament nou campanyes.
L’afecte que transmet l’afició blanc-i-vermella al jugador de Tala i el rendiment i les dots de lideratge que projecta el jugador han permès construir el binomi perfecte per alçar Stuani al nivell de referent. El sentit de pertinença demostrat per l’internacional per l’Uruguai ha acabat de posar els arguments sobre la taula, juntament amb la falta d’un puntal gironí damunt del terreny de joc. Si bé amb Aday Benítez, Stuani exercia de capità a l’ombra, sense el de Sentmenat, el sud-americà podrà assumir els galons amb el suport del braçal. I és que l’ariet ja era un jugador que imposava la seva experiència davant dels col·legiats sense tenir la senyera lligada a la màniga de la samarreta. Amb Stuani, la llista dels altres capitans nomenats per la plantilla s’enfila fins a cinc. Juanpe Ramírez –el jugador que més temporades consecutives encadena al club–, Bernardo Espinosa, Juan Carlos i Borja García, els futbolistes que més experiència tenen com a jugadors, els de més edat (tots passen de la trentena), amb més recorregut en categories superiors, i els que més temporades acumulen al club, són els que completen la nòmina de representants de la plantilla al camp i fora d’aquest: “Portar el braçal de capità del Girona és un orgull i una responsabilitat. Intentaré transmetre i representar els valors del club arreu i ser un exemple de compromís per als meus companys”, deia Stuani en l’acte d’entrega dels braçals als nens i nenes del futbol de base, que es va fer ahir a Montilivi.
Eloi, Granell, Aday...
En els últims anys, el Girona ha mantingut com a primer capità l’essència del jugador de proximitat que ha fet carrera al club. Si bé en els darrers anys a segona A abans de l’ascens i en el curs de debut a primera, Eloi Amagat va erigir-se com a màxim exponent, Àlex Granell, fins a la seva marxa l’octubre del 2020, va agafar el relleu entre els futbolistes de la ciutat de Girona. La temporada passada, Aday Benítez va quedar com el jugador més veterà al club i el que reflectia millor la figura del gironí adoptat, igual que actualment passa amb Cristhian Stuani. El capità ho és a dins i a fora del camp i amb 35 anys i un sentit de la responsabilitat elevat, l’uruguaià és qui millor pot agafar el relleu per respondre davant dels joves de la plantilla, que no són pas pocs, i també qui té més capacitat per aglutinar els veterans per fer-los partícips d’aquest treball col·lectiu per obtenir bons resultats.