El principi està sent una mica complicat. Els conceptes que teníem amb Francisco són totalment diferents dels que tenim ara amb Michel. Són dos molt bons entrenadors, però molt diferents. És veritat que ens està costant, sobretot en aquestes dues últimes jornades en què hem generat menys accions de perill, però crec que en les anteriors havíem creat força ocasions i havíem tingut aproximacions. L’equip té molt marge de millora. La base és anar creixent des de la porteria a zero, i anar agafant confiança i fer que surti el que vol el tècnic.

Sembla que ens hagin de fotre un cop perquè l’equip vagi cap a la porteria rival i atacar. En els primers partits, l’equip va estar molt bé en les segones parts, molt fresc a dalt i en els últims metres generava moltes més ocasions. També és cert que ens van fer més gols, però en aquestes dues últimes jornades hem neutralitzat això, però ens està faltant punch a dalt.

L’equip té moltes coses, moltes alternatives a la part de dalt. També hi ha Ureña, que està jugant molt bé, i Valery també, que són de diferent perfil. L’equip s’està adaptant al que vol l’entrenador però és veritat que quan arribem als últims metres hem de fer més mal.

Al final cadascú s’ha de mentalitzar que, quan li arribin pilotes a tres quarts, ha de ser punyent, xutar més a porteria, que les passades siguin més verticals, acumular més gent dins de l’àrea... És un tema del jugador, que de manera individual pugui desequilibrar. Amb el joc, la pilota arriba a aquestes zones de dalt, que és el que vol el mister, i, un cop la pilota ens arribi, ha d’aparèixer el talent de cada jugador. 

Jo espero que sigui possible. Estic encantat que hagi vingut en Borja. A part, perquè és el meu amic i tenim molt bona relació, perquè és un dels millors jugadors de la plantilla i un tros de futbolista. Penso que som compatibles. Ell és de jugar més al peu, jo soc més vertical, ell perd menys pilotes que jo... Som diferents. Podem jugar tots dos, treballant, fent coses diferents.

Home, a mi m’agrada més jugar per dins, de mitjapunta, però m’adapto a tot. Jo el que vull és el millor per a l’equip. Borja per dins, penso que tàcticament és millor que jo, interpreta millor el futbol que jo, però jo tinc altres coses que ell no té i per això ens podríem adaptar tots dos. 

Això ho deixo per a l’entrenador... No em vull posar en embolics (riu).

Sí, sí. Molt. M’encanta el futbol. N’estic mirant contínuament.

M’agraden més els partits d’anada i tornada. Últimament miro més la Premier League perquè, a part que gairebé tots els jugadors importants són allà, l’estil m’agrada més perquè aquest anada i tornada fa que els partits siguin oberts.

Estava molt content i jugava. Estava encantat, però vaig tenir possibilitats de marxar a l’estiu, el club no em va deixar, i aleshores vam arribar a una espècie d’acord amb ells per renovar el contracte. Al final no es va donar per una sèries de coses i vaig sentir que m’havien fallat i vaig buscar una sortida. Ara me’n penedeixo una mica. Trobo a faltar l’ambient que hi havia al camp, jo era molt estimat en aquella època i estava molt a gust. En fi... són decisions, aquella potser no va ser la millor per mi, però soc aquí. Vaig recalar al Girona, van apostar per mi molt fort i aquí a vegades crec que la gent és molt exigent amb mi. Això és bo i dolent. Perquè, quan fas un partit normal, sempre jugues malament. Haig de fer partits superbons perquè la gent estigui una mica més contenta amb mi. M’exigeixen massa, però això és perquè veuen que tinc condicions per fer-ho millor.

Bé... sé que fa dos anys que soc aquí i he tingut molts alts i baixos. Aquest any estic intentant estar més centrat i treballar bé. Per exemple, quan el tècnic no em posa, doncs no tornar-me boig perquè jo soc molt de sang calenta i m’enverino molt ràpid. Estic intentant calmar-me i veure la situació diferent. Intentar fer-ho el millor possible si surto deu minuts, quinze o quan sigui. La gent es pensa que quan no jugo de titular és perquè he discutit amb algú, perquè no m’entreno bé, o per mil coses, molts cops és veritat, però tampoc és així. Jo no em porto malament amb ningú. És veritat que soc de sang calenta però se’m passa i ja està.

Què li puc dir... Jo tampoc ho entenc. Jo sempre em posaria (riu). És difícil perquè des que soc al Girona he tingut etapes molt bones i etapes dolentes, la veritat. I aquest any estic il·lusionat. No se sabia si sortiria o no, però al final m’he quedat. Tinc dos anys més de contracte i amb la meva família estem molt a gust. Sempre hi ha el dubte de si jugo o no jugo. Només penso a treballar, a fer les coses bé i si el mister em posa, fenomenal, i si no, doncs a seguir treballant per fer-ho bé. Vull estar el més ben preparat psicològicament i físicament possible per quan l’entrenador compti amb mi fer-ho el millor possible. Aquesta temporada he canviat el xip perquè l’únic culpable de jugar o no soc jo.

Sí. Molt més tranquil.

Sí que la noto. Per exemple, el primer any que vaig estar aquí, quan l’equip anava malament i jo no jugava, tothom estava com boig perquè sortís. Jo noto que a la gent li agrado, però és veritat també que m’exigeix més que a altres jugadors.

Haig de recuperar hàbits. Abans xutava molt més, feia molts més gols i generava més ocasions de perill. Era més vertical. Últimament m’està faltant això; haig d’agafar la pilota i anar cap a porteria, això és el que millor faig. No em puc conformar a fer una passada fàcil, haig de recuperar el que m’ha fet ser bo, que és ser vertical i fer mal al rival, que és el més difícil del futbol.

A vegades perds una mica d’ambició i això és l’últim que et pot passar. Sempre has de voler més. Això ens passa molts cops als futbolistes, que ens acomodem una mica, per això Cristiano Ronaldo és un dels millors del món cada any perquè és molt ambiciós, sempre vol ser el millor en tot, i això és el que hem de fer els jugadors. És vital.

Vull recuperar la meva millor versió. Intentar ser el jugador que era quan estava a Anglaterra, per exemple. Aquí he estat molt bé moltes vegades, però haig de sostenir-ho en el temps. No puc jugar bé tres partits i ja està. L’any passat realment vaig tenir mala sort perquè quan estava trobant la meva millor versió em vaig lesionar i després quan vaig tornar l’equip estava molt bé i ja em va costar entrar. Vull fer les coses bé i disfrutar perquè, si no estic bé, en el camp pateixo molt perquè no em veig diferencial. Jo sempre m’he vist com algú que marca la diferència jugant i darrerament no ho estic veient i això em fa patir.

Físicament és clau i ens entrenem tots els dies i ens cuidem, però psicològicament també cal estar bé per fer les coses bé. 

El club tenia el problema del límit salarial i vam estar mirant les opcions. Al final no va sortir res d’interessant i vam decidir quedar-nos per intentar el que busquem cada any, que és pujar l’equip. Aquí hi estic encantat. Que m’hauria agradat jugar a primera? Doncs sí. L’any passat vaig tenir possibilitats de jugar a primera i el club no em va deixar sortir i aquest any hi ha hagut alguna cosa però res s’ha tancat. M’he quedat i ara toca intentar-ho un altre cop.

Han estat dures. Però com ja he dit, he enterrat la destral de guerra i només vull treballar per intentar fer les coses bé i que surtin bé. Al final en un moment de la teva vida has de canviar, perquè, si no, estàs sempre patint i no val la pena. 

És un crac. En els partits sap molt de futbol i en els entrenaments és dur, molt dur. Hi fica moltes hores, posa molts vídeos... és un fenomen. Et fa exigir-te al màxim, t’esprem. El record que tinc d’ell és que era molt dur, però després, com que t’entrenaves tant i tant, arribaves al partit i volaves i guanyaves, i això et compensava perquè al camp disfrutaves. Abans dels partits et posava dos o tres vídeos individuals, també feia moltes xerrades motivacionals. Va ser una gran experiència. És diferent, però és un tros d’entrenador. És el millor que he tingut a la meva vida. 

Sí, sí que vam xocar alguna vegada. Xocàvem per aquestes coses que dic... vaig estar dos partits de suplent i a mi se me n’anava i vam tenir alguna discussió. Però després, si feies el que ell volia, et posava, no tenia cap problema. Si tu li donaves el que volia, et feia jugar. Un altre potser no et posa perquè has tingut problemes amb ell, però Bielsa sempre mirava el millor per a l’equip. 

Amb Francisco, molt bé. Tinc molt bones paraules per a ell. És veritat que l’any passat a final de temporada no vaig entrar més, però era normal. L’equip estava guanyant i estava fent les coses bé.

Martí hi va estar menys temps, però és una persona increïble, molt maco. Ens tractava espectacularment. I amb Unzué, vam estar poc temps amb ell. Estava una mica fràgil i potser no podia transmetre el que ell volia perquè el missatge no tenia força, però també és una persona increïble.

Els conceptes que treballa estan molt bé i també em cau molt bé. Li agraden els jugadors talentosos. A més, també és de Madrid, i sempre ens està fent bromes. Crec que ho pot fer molt bé aquí. Només s’han de mirar els seus equips, ja que ha pujat els dos conjunts que ha entrenat.

Hem estat un any i mig en què entre la pandèmia i també perquè la meva filla era molt petita no hem anat enlloc, però abans vivia al PGA i ara hem decidit anar a Girona, al centre, perquè hi estem millor. Hi ha molts llocs per menjar, les platges i les cales són estupendes... Estem encantats i s’hi viu molt bé.