Aquest matí, quan Bernardo s’ha llevat ja deu haver començat a pensar què coi podia fer per intentar frenar un animal com Sadiq, que juga a 2a divisió A perquè la cartera de Turki Al-Sheikh dona per fer meravelles. Ves a saber què li devia passar pel cap, al colombià, perquè més d’un si hagués pogut hauria fugit amb la cua entre cames abans de jugar el partit d’ahir. Un cop es va acabar el partit potser hauria desitjat haver-ho fet, perquè Sadiq va deixar Montilivi fent una exhibició que va donar els tres punts al seu equip. Davant del nigerià Bernardo va acabar el partit demostrant, un dia més, que és un central amb dues cares, capaç del millor i del pitjor en només minuts diferència, i és que el partit del central ahir va ser una autèntica muntanya russa.

La primera part de Bernardo va ser per treure’s el barret, ja que al contrari del que es podia esperar, es va convertir en un corcó per a Sadiq. El va aconseguir frenar una vegada i una altra, fins i tot en alguna acció al límit que si no hagués posat el peu a temps hauria estat mig gol. I quan no ho va poder fer, el va fer anar per terra sense gaires miraments. De fet, va acabar la primera part amb targeta groga, però el colombià no va ser amonestat fins a la tercera o la quarta falta, en què si hagués vist la targeta no hauria passat res. Tot això que va guanyar.

Després de la represa, però, va aparèixer la pitjor cara de Bernardo. Un cop l’Almeria va intensificar la pressió va començar a patir en la sortida de pilota i en el minut 52 va ficar la pota. Després d’uns segons de no saber què fer, va provar un desplaçament amb un rival a sobre, i això va forçar la pèrdua que va originar el primer gol de Sadiq. No és ni la primera, ni la segona ni la tercera vegada que el colombià viu alguna cosa semblant, i amb l’experiència que té hi hauria de començar a posar solució. El drama podria haver estat majúscul si en l’acció següent l’àrbitre li hagués ensenyat la segona groga per una falta sobre Ramazani arribant tard, i és que l’hauria pogut veure perfectament. Continuar al camp, però, li va donar l’oportunitat de tornar a treure la seva bona versió, i minuts després va ser el més llest per recollir l’assistència amb el cap d’Arnau i marcar, estirant la cama a dos pams de la porteria, el gol de l’empat. Si fos per ell segurament el partit podia haver acabat llavors, amb una de freda i una de calenta, però va haver de viure l’1-2 definitiu, que va arribar després que Sadiq el maregés abans d’assistir Robertone. En aquesta acció no va quedar assenyalat, però segurament el Bernardo de la primera part, enganxat al nigerià com una paparra, no hauria permès que la jugada acabés així. Però vaja, de Bernardo n’hi ha un i a vegades en semblen dos.