En un tancament de mercat esbojarrat i inquietant a les oficines de LaLiga, i enmig de l’enrenou marcat sobretot pel Barça, hi va haver una operació d’última hora també a segona A. L’Osca executava la rescissió del contracte de Borja García, a qui havia fitxat feia un any. El madrileny tenia claríssima la voluntat de tornar cap a Montilivi, amb un acord que es va segellar dies després. Demà, Borja serà un dels protagonistes d’un duel a Montilivi que es reprodueix després d’una temporada d’absència, pel retorn de l’Osca a primera, on havia tornat precisament amb Míchel Sánchez a la banqueta.

La presència de Míchel com a màxim responsable de la plantilla gironina és un altre dels punts de lligam entre dos clubs que es coneixen bé, que han crescut junts i que han connectat amb diverses operacions. De fet, fins i tot van anunciar tots dos fa un any que se cedirien mútuament l’estadi –LaLiga va instar cada club a triar un camp alternatiu– si la pandèmia impedia jugar partits a la seva zona. Abans de l’operació d’anada i tornada de Borja García, l’Osca i el Girona també es van entendre pel traspàs d’Àlex Gallar. També hi ha relacions indirectes, com la de Samu Saiz, a qui el Girona va repescar per a la categoria de plata –quan tenia un pressupost infladíssim– després d’un rendiment enlluernador a El Alcoraz que li va valer el traspàs al Leeds. O tècnics com Rubi, que va dur l’Osca a la màxima categoria després d’haver provat la primera lluita amb el Girona.

El Girona té 30 anys més d’història que l’Osca i molta més experiència a la segona divisió prèvia a l’etapa de Montilivi, però comparteixen el creixement dels últims anys. S’havien enfrontat a segona B i van arribar a la Lliga de Futbol Professional junts, l’estiu del 2008. Amb una temporada de diferència, van celebrar la seva arribada històrica a primera divisió, però tant l’un com l’altre –l’Osca, sense encadenar-les– hi han estat dues temporades. Però també hi ha diferències, com l’aposta de l’Osca per fer coincidir el creixement de l’entitat i de la massa social amb una ampliació estructural d’El Alcoraz, en comptes de les graderies retràctils de Montilivi.

Ara, el context dels uns i dels altres també és diferent, perquè l’Osca acaba de baixar i té força més múscul que el Girona, limitat i condicionat pels excessos propis la temporada posterior al descens. El conjunt de Míchel arribarà al duel de demà a Montilivi (16 h) amb molta necessitat, però l’Osca, amb tres punts més, tampoc està gaire fi.