La millora en el joc va ser notable, i a aquest fil s’agafen la plantilla, l’entrenador i el club, però el resultat va ser el mateix. “Quan no jugues del tot bé, perds. Quan ho fas regular, perds. I quan fas un bon partit, també”, resumia Borja García. El Girona està tan col·lapsat que ni fent mèrits se’n surt. Li va passar contra l’Osca, el dia que Míchel va decidir rescatar l’esquema amb tres centrals, que, per fi, va col·leccionar moltes més ocasions que el rival, però que ni així en va fer prou. Vulnerable i impotent, el conjunt blanc-i-vermell va acabar frustrat i amb derrota, el signe més vist aquesta temporada. És, de fet, un dels grans mals de l’equip, que no és capaç ni de fer punts que no el farien enfilar gaire però, com a mínim, l’ajudarien a sortir del pou. La segona sèrie de tres derrotes seguides arriba més aviat que mai. Disputades deu jornades, l’equip ha perdut sis partits, cosa que no havia viscut mai des que es va instal·lar en l’LFP, l’estiu del 2008.

El Girona de Míchel acumula vuit punts, una xifra que té un precedent pitjor. Són els set de la temporada 2011/12, l’última amb Raül Agné –cessat al gener– a la banqueta. Aquell Girona només havia guanyat un partit, però n’havia perdut un menys que ara i va encadenar el primer 0 de 9 en l’onzena jornada.

Tercer per la cua, el Girona ha de gestionar la crisi que viu. Ara, té oberta l’esperança de la millora en el joc oferta dissabte, però també la pressió que el marge d’error es va esgotant. Dijous, toca visita al camp del Mirandés, que, ahir, va superar l’Eivissa i s’enfila fins als 14 punts, i dilluns arriba a Montilivi el Saragossa, un dels rivals que el conjunt gironí aspira a atrapar. “Ara, toca que la gent aixequi el cap, perquè el treball és bo –assegurava Borja García–. Hem de polir detalls i ser responsables de la situació, però això ho hem de treure entre tots, i aquesta és la manera de fer-ho. És molt difícil que jugant sempre com contra l’Osca es perdin els partits.”

Borja, fitxat a última hora, no està fi. Míchel li va reclamar públicament que assumeixi més responsabilitat, i el jugador fa autocrítica: “Som diversos jugadors amb experiència que hem de fer un pas endavant, i jo m’hi poso el primer. Acumulava molta inactivitat i, ara, cinc partits de cop. M’he de posar físicament a to per poder ajudar l’equip, que és el que necessitem tots.”