Bé, en aquesta categoria jo no sé qui és favorit i qui no. Hi ha rivals molt forts, però la majoria de partits són difícils per a tothom. El de demà ho serà. I encara més contra el Girona.

És veritat que n’hem fet molts. I a més, molts jugadors diferents. Estem bé, en aquest aspecte. Una de les coses que més m’ha sorprès és la capacitat que tenim a dalt. Hi ha molta competència i nivell i estem resolent molt bé les situacions.

No és fàcil. Hi ha filials que pugen i que l’any següent baixen. Aquí som com un filial, per l’edat dels jugadors. El director esportiu fa molt bé la seva feina i mira jugadors que es puguin adaptar a l’equip. El rendiment és increïble i immediat. Tots érem nous i molts van arribar a punt de començar la lliga.

La pressió acaba sent relativa. Menys pressió mediàtica i social, probablement sí, perquè és un lloc petit, però tots en tenim. Un jugador cedit sempre s’ha d’exigir si vol tornar al club d’origen. No serveix de res relaxar-se. Tenim la pressió que hem de fer les coses bé.

El Girona està tenint una mala dinàmica, però té un equipàs. Amb un dels millors golejadors. Arribaran els gols i els bons moments, esperem que a partir de dilluns i no demà. Li veig molt bon equip. Tots tindrem males dinàmiques. L’any passat ja van tenir una reacció espectacular.

Sí, i tant. Com el Leganés. Són equips fets per estar a dalt. Ara no els estan sortint les coses, però això acaba de començar. Han d’espavilar, però estic convençut que sortiran de baix.

Probablement hi va haver algun interès abans de fitxar pel Llevant, però crec que mai hi ha hagut cap proposta oficial ni gaire interès. No ha estat una opció que s’hagi pogut valorar gaire, ni molt menys.

A qui no li faria gràcia jugar a l’equip de la seva terra? La veritat és que, un cop firmat pel Llevant, ens vam asseure amb l’agent i el club, i vam decidir que el Mirandés era el millor escenari per créixer. Vam apostar per venir aquí i estic molt il·lusionat i motivat. El meu pensament és fer una gran temporada i tornar al Llevant, a primera.

Hi havia més possibilitats, però vam veure clar apostar pel Mirandés. Sempre hi ha hagut relació entre els clubs, i experiències positives com ara Pablo Martínez, Malsa o Franquesa. El Mirandés és un equip perfecte per acabar de fer el salt. Passar de segona b a primera era una mica exagerat, i aquest any m’anirà bé.

Mai he estat a prop del Girona. Ni de petit. Ni quan vaig anar a Tarragona. Sincerament, no he estat gaire al cas, perquè la decisió del Llevant la vaig prendre ràpidament. Em va sorprendre l’interès i les ganes que va mostrar.

Em sorprèn com pot sorprendre tothom. Estic segur que als jugadors d’aquí els faria il·lusió jugar al Girona. Però més enllà d’aquí, tampoc sé res. Sí que sorprèn que despuntin nanos d’aquí i no s’acabi de fer el pas.

Sí. N’hauria pogut fer algun més, però està bé sobretot la relació minuts-gols.

A ningú li agrada fer de revulsiu, perquè tothom vol jugar molts minuts. No és fàcil entrar una estona. Feia dos anys que tenia un altre rol, i ara de moment em toca aquest. S’ha d’aprendre de tot i aportar en tots els sentits.

Sí. Vull jugar a primera amb el Llevant. Aquest ha de ser l’objectiu i la mentalitat. Soc conscient que no és fàcil, que em toca pencar, però també que ho aconseguiré costi el que costi. Il·lusió i ganes no en faltaran.

Sempre. Segueixo els equips en què he estat; hi tinc amics i sempre fa il·lusió. I també veig sempre el Girona.