Que el Girona avui pugui tornar a somriure tot i el patiment que va haver de suportar en els últims minuts a Anduva és gràcies a la imatge que tot l’equip va oferir ahir durant els primers 60 o 70 minuts, però si quan l’equip no ha funcionat últimament s’han carregat bona part de les culpes a Samu Saiz, és de justícia dir que ahir bona part de la victòria porta el seu nom. Després d’actuacions discretes, d’aportar més com a revulsiu que com a titular i de no acabar de trobar el seu lloc en l’equip, el madrileny ahir va culminar un partit de matrícula d’honor. Només va durar 61 minuts, perquè Míchel el va substituir quan millor estaven ell i l’equip, i potser això explica bona part del patiment en el tram final. Però és clar, si Samu ofereix la seva versió més exquisida, també era lògic que descansés alguns minuts per estar més fresc contra el Saragossa per tornar a meravellar com ho va fer ahir.

Alliberat de tasques defensives al centre del camp actuant com a segon punta al costat de Nahuel Bustos, el madrileny sembla que ha trobat el seu lloc. Està a gust, troba espais i fa jugar l’equip. A més, si l’acompanyen Borja i Baena per darrere amb una bona dosi d’inspiració, com ahir, és letal. No va tardar a demostrar que ahir tenia ganes de fer el seu espectacle. Des de les primeres accions s’ensumava que estava fi, que trobava bé les desmarcades dels companys i que posava la pilota allà on volia. Però el detall de geni va arribar en el minut 25. Baena el va deixar sol davant del porter, i si fa unes jornades va provar una vaselina innecessària, ahir va veure de reüll com arribava per darrere Nahuel Bustos i li va donar la pilota superant el porter i deixant-li el gol fet.

L’assistència va ser l’inici d’un reguitzell de detalls de grandíssim jugador. Si la primera part la va acabar bé, l’inici de la segona va ser escandalós. Va fer el que va voler. Primer, amb una passada que només va veure ell, gairebé va deixar sol Nahuel Bustos dins l’àrea. Després es va agradar amb passades d’esperó, deixant-se passar la pilota entre les cames per deixar sol Borja i liderant magistralment alguns dels contraatacs més perillosos. Va estar impecable en tot fins que el seu número va aparèixer al cartell lluminós del quart àrbitre perquè deixés el camp. Els locals van respirar, i és que si juga així Samu Saiz és, sens dubte, un dels millors de la lliga.