El Girona arribava amb pinces a Tenerife, minvat per les nou baixes que el deixaven molt curt d’arguments, contra un rival molt qualificat. El repte s’intuïa molt complicat, però l’equip va mostrar personalitat, criteri i esperit de reivindicació. Va respondre, es va refer d’un gol aviat, va empatar i va tenir fases molt i molt dignes, però se’n va anar amb les butxaques buides. Una fuetada d’Enric Gallego (80’) va castigar un equip tendre però valent que va merèixer premi però que no en va tenir. La bona ratxa es talla, però queda el consol de la imatge, que, tal com arribava a Tenerife, no és poca cosa.

Míchel va mantenir tot el que va poder menys Pablo Moreno, que havia fet un paper molt trist contra l’Alcorcón i que va tornar a una banqueta que, exceptuant Juncà i ell, era íntegrament del filial. La sorpresa del tècnic va ser situar Jairo al davant –Valery va continuar al carril–, tot i que el canari havia jugat sempre més endarrerit aquesta temporada. Amb pocs recursos a la mitja punta, l’entrenador blanc-i-vermell hi va situar un futbolista amb més cames i sacrifici que talent. L’equip va trobar a faltar llums en algunes transicions en què ningú era capaç de fer les passades marca de la casa de Samu Saiz. En qualsevol cas, i tot i l’allau de baixes, els gironins no van completar una mala primera part. I això que de seguida va fer molta pujada, perquè el lateral Mellot va recollir una pilota a fora de l’àrea i, vigilat a distància per Valery, va etzibar un xut potent i ajustadíssim. L’1-0 arribava molt aviat i feia presagiar un escenari fosc, tant pels pocs recursos dels gironins com per la solidesa defensiva dels canaris. Però el Girona no es va ensorrar i hi va posar amor propi i molt de treball. Ja havia tingut alguna arribada abans del gol, sobretot a partir de curses de Valery per l’esquerra. El desequilibri en el marcador s’hauria pogut compensar amb dues accions en què els gironins van ser perjudicats per l’arbitratge. Primer, Sagués Oscoz no va voler ensenyar la segona groga a Aitor Sanz (23’). I, poc després, l’àrbitre no va considerar penal unes mans de Sipcic, i Vicandi Garrido, des del VAR, també ho va passar per alt. Mans molt més dubtoses s’han assenyalat com a penal. Però el Girona s’ha acostumat a no rebre gaire res de bo dels arbitratges i del VAR.

El partit era obert. Els gironins feien bona feina de recuperació al mig –destacava Ibrahima– i arribaven al davant, però els faltava verí. Baena va xutar molt malament en una ocasió d’or. A l’altre costat, el Tenerife ho tenia més clar quan s’acostava a l’àrea i intimidava més. Calavera tenia una feinada pel costat dret i Santi Bueno, amb groga, també. El Girona va tenir a prop l’empat en un bon xut des de lluny de Juanpe (42’). En l’intercanvi, però, els de Ramis també van buscar el segon.