Tal com arribava el Girona a Tenerife, amb nou baixes i moltes de les quals de jugadors importants, era l’hora per veure com els que sí que hi eren assumien més galons. Un cas clar era el d’Álex Baena, i és que el de Roquetas de Mar ja fa jornades que demostra el seu talent i deixa clar que pot aportar moltíssimes coses, i ahir, sense jugadors com Borja, Samu i Stuani, el mitjapunta era una de les grans esperances ofensives de l’equip. La seva resposta va estar a l’altura, com la de gairebé tot l’equip, que va fer mèrits per treure alguna cosa més de l’Heliodoro Rodríguez López. Baena, acompanyat de Jairo a l’enllaç per darrere de Nahuel Bustos, es va voler carregar l’equip a l’esquena des del primer moment, va marcar el gol de l’empat tot just sortir dels vestidors després del descans i no ho va deixar d’intentar fins que les forces li van començar a fallar.

Les primeres accions del partit ja van portar la seva firma. De fet, no s’havien jugat ni dos minuts que va agafar la pilota al mig del camp per iniciar un contraatac, es va regirar i va obligar Aitor Sanz a agafar-lo per la samarreta. Falta i groga que el va condicionar tota la primera part, i és que va cometre dues faltes que perfectament li haurien pogut costar la segona targeta. Un minut després, va rebre a la zona de tres quarts, es va encarar amb la defensa, va entrar a l’àrea i va provar un xut que li va sortir molt i molt desviat, perquè, just abans de l’impacte, la pilota li va fer un mal bot. Va ser un inici de partit elèctric del mitjapunta, que lògicament no va poder seguir tan actiu en el transcurs de la primera part. Va ser capaç de rebre entre línies, va donar una sortida a l’equip quan tocava des de darrere i va intentar generar ocasions de gol, però amb Nahuel Bustos a dalt no va trobar el millor soci possible, perquè ahir l’argentí no va tenir el millor dia. Era qüestió de persistir, i el de Roquetas de Mar ho va fer.

Què li passava pel cap en el descans no ho sap ningú, però en el primer minut de la segona part Baena va rebre de Jairo a la frontal, va buscar un espai al balcó de l’àrea i va etzibar un xut potent i col·locat a l’escaire esquerre de la porteria de Juan Soriano, que només va poder fer l’estàtua veient com l’empat pujava al marcador. Era el seu primer gol amb la samarreta del Girona, una diana esperada per un jugador que ha de signar gols per a l’equip des de la segona línia, però no va voler ser protagonista. I és que en la celebració se’n va anar corrent cap a la banqueta, va agafar una samarreta i la va ensenyar a tothom. Era la samarreta amb el 21 de Ramon Terrats, operat ahir mateix de la fractura a la tíbia que el tindrà uns quatre mesos fora de combat. Detall de grandíssim company. L’eufòria del gol li va durar uns minuts, i és que just després va estar a punt de fer el segon, amb un míssil des de la frontal que el porter va refusar amb certs problemes, però el cas és que després la seva màgia es va anar apagant quan l’equip va perdre el domini territorial del matx.