El Girona de Míchel havia mostrat bones intencions, detalls i alguns moments brillants. En progressió, malgrat els alts i baixos i entrebancs com l’acumulació de baixes, ahir va oferir de què és capaç i què vol fer aquest equip. La proposta atractiva, ofensiva i agradable de veure va tenir el seu pas més convincent contra el Cartagena, sobretot en una primera part per emmarcar que hauria d’haver acabat amb golejada. Hi va haver una breu fase fosca en la segona part, que hauria pogut costar cara entre altres coses perquè l’equip havia perdonat el segon i el tercer, però el nivell ofert va ser molt alt. El Girona té motius per ser optimista. I, sobretot, per guanyar tranquil·litat, no només per què la segona victòria seguida a casa l’allunya de l’amenaça del pou, sinó perquè la proposta de Míchel fa la sensació d’estar en un bon procés de maduració.

El recital que va fer el Girona en la primera meitat és per tornar-lo a veure. Si això és el que vol Míchel del seu equip, que fa tota la pinta que sí, benvingut sigui. Ho va fer tot. Amos de la pilota i de la situació, els gironins es van fer un tip d’arribar a la porteria rival. De totes les maneres. A partir de possessions llargues, però també conduint transicions. En 25 minuts, els gironins havien creat cinc ocasions de gol, tres de les quals, molt clares. I no eren aparicions puntuals, sinó la conseqüència d’un domini aclaparador. Samu Saiz, amb els galons i la llibertat que ha decidit concedir-li Míchel, conscient que quan està afinat és un puntal, s’endarreria al mig del camp a buscar la pilota o l’associació. Baena, protagonista d’un creixement molt cridaner, era un malson per als de Luis Carrión. I quan no tenien la pilota, Aleix, Ibra i companyia –el mateix Baena, que també té energia per córrer enrere– pencaven per recuperar-la ràpidament, sovint en camp rival. Amb pressió, intensitat i agressivitat, era un monòleg. El Cartagena no podia ni discutir-los la pilota. Només faltava el gol. Va acabar arribant l’1-0, en una aparició de Baena dins l’àrea (37’), que era el premi mínim. L’1-0 feia curt. Amb un únic ensurt, ben resolt per Bernardo després d’una pèrdua, l’equip es va guanyar l’ovació del públic en marxar cap als vestidors.