Un pas endavant, al darrere
Aleix García s’ha convertit en un futbolista capital per a Míchel, que l’ha alineat de titular en les setze jornades de lliga disputades
El migcampista està modificant el seu joc, al qual ha afegit una millora en el desplegament defensiu
“Estic en el millor moment de la meva carrera.” Aleix García (Ulldecona, 1997) s’ha enlairat i n’és conscient. El migcampista de 24 anys, en la seva tercera etapa al Girona, és, per fi, capital en l’equip. En les dues vegades que va jugar cedit pel Manchester City (17/18 i 18/19), totes dues a primera divisió, mai hi va participar amb regularitat, va tenir un rol secundari, cosa que aquest curs, temps després i una categoria per sota, no està passant. “Ara estic tenint confiança i continuïtat. En les anteriors temporades que havia estat aquí, no n’havia tingut”, explica el jugador, fonamental per a Míchel Sánchez. Si amb Pablo Machín la primera campanya a Montilivi va participar en 20 partits de lliga, 7 com a titular, i la segona amb Eusebio Sacristán, en 31, 20 com a titular, en aquesta ja en suma 16, i els 16 de titular. De fet, quan encara no s’ha arribat a la meitat del campionat, és només a sis partits de superar el seu millor registre de titularitats en una sola temporada –22 al Mouscron (2019/20)– i a 400 minuts del de minuts –també al Mouscron, on en va acumular 1.782, respecte als 1.376 que acredita ara, si bé aquell curs va quedar truncat per la pandèmia–. Tot plegat, però, no és casualitat. El seu futbol ha mutat i ho continua fent.
La primera passa va ser mental. Aleix, més que prometedor en els seus inicis, des del planter del Vila-real va cridar l’atenció del Manchester City, on no va transcendir, tot i debutar en la Premier League amb Pep Guardiola. Va començar després un periple per diversos equips que va incloure, a més del Girona, l’esmentat Mouscron, el Dinamo de Bucarest i l’Eibar (20/21), i enlloc va aconseguir desplegar-se futbolísticament. Aquestes experiències, sobretot la de Romania, que va ser negativa, el van fer madurar i li van fer veure que havia de centrar-se per progressar, rendir i acostar-se, si no arribar, a aquella versió seva de jugador que les primeres expectatives al Vila-real i al City feien entreveure.
El retorn
No ho va dubtar quan li va trucar Quique Cárcel aquest estiu i, des del primer dia, està mostrant aquestes ganes, aquesta pràcticament necessitat de demostrar i demostrar-se. “Estic podent ensenyar qui soc, però això no s’atura. Vull seguir creixent i millorant”, diu Aleix, que està oferint un gran nivell darrerament i que està incloent un registre en el seu joc que no dominava, el treball sense pilota. Situat en el pivot defensiu i en un equip en què no hi ha especialistes en la demarcació, el d’Ulldecona s’està adaptant a una posició que en una categoria com la segona divisió implica duels constants, per dalt, per baix i xocs. “És un jugador amb una capacitat d’esforç molt alta. Físicament, té cames, és ràpid, és potent. Li faltava la mentalitat defensiva i de mica en mica la va adquirint”, assegura Míchel. “Es pot convertir en un mig centre completíssim, sense ser aquell jugador a qui per moments se li veia bon joc, però després li faltava una mica de capacitat de duel. Això ho està adquirint”, diu el tècnic.
Els números parlen en aquest sentit: és, amb 1,6 intercepcions per partit, el jugador de l’equip que més en fa; i, amb 2,3 entrades per partit, el tretzè de la lliga que més n’acumula. El jugador, a més, continua destacant en l’aspecte creatiu, en què és un dels referents del campionat: és el segon migcampista de la lliga i el vuitè jugador de camp amb millor percentatge d’encert en la passada, amb un 87%; és el tercer en passades clau, amb 2,2 per partit, i és un dels màxims assistents, amb tres assistències. “He de continuar millorant en tot. No pararé, en cada entrenament intentaré millorar”, rebla el jugador, ben atent quan li parla Míchel, amb qui té una gran relació. “Des del primer dia, em va dir que havia de millorar, però que estigués tranquil, que tindria continuïtat, i intento transmetre aquesta confiança dins del camp. Estic fent bons partits, però això no s’atura”, afirma el futbolista. “Crec que està creixent molt, però té molt marge de millora i amb el talent que té no hauria de conformar-se. Ha d’intentar ser molt millor”, sosté Míchel. “En cada entrenament em colla més. En els entrenaments, gairebé només se sent el meu nom rebent esbroncades, però estic molt content, li estic molt agraït pels minuts que em dona”, replica el jugador. “Jo li dic: «Fins a on vols arribar?»” I això va per aquí. Ell s’ha de posar objectius i nosaltres el podem ajudar des de l’staff, però la mentalitat és del jugador. En parlem molt amb l’Aleix i ha de tenir aquesta mentalitat que li queda molt per millorar”, conclou l’entrenador sobre un migcampista que ha fet un pas endavant al darrere, per evolucionar.
