No va jugar el partit sencer al Reale Arena perquè es va asseure a terra i va demanar el canvi just quan s’entrava al minut 90, tot i que no va ser per lesió. “Vaig tenir una mica de rampa als bessons i als isquiotibials, però és normal. També vaig preferir que sortís un altre company que hi posés més intensitat, i una mica per perdre temps.” El fet és que David Juncà, de manera gairebé anecdòtica, no va acabar tot el partit; no ha jugat cap partit sencer des del Barça-Celta del 9 de novembre del 2019, fa més de dos anys. Masegat i frustrat per diverses lesions, Juncà enyora tenir continuïtat. És el que busca ara que ha superat una primera lesió rellevant des que va tornar a Montilivi.

“No havia fet gaire pretemporada i em vaig fer un trencament contra l’Sporting. Aquests dos mesos han estat una mica complicats. Ara fa un mes que m’entreno amb l’equip, vaig començar entrant uns minuts i l’altre dia, vaig ser titular. Em vaig sentir bé”, resumia el futbolista empordanès, que a Girona torna a fer de carriler, com quan va despuntar. “El carril exigeix estar millor físicament, però em trobo bé. Quan em vaig lesionar vam millorar l’aspecte físic. Però és el meu primer partit i crec que en necessito uns quants per poder explotar bé. Em fa falta continuïtat per poder mostrar el meu físic i el meu joc”. Dilluns va tenir poca profunditat, però nega que sigui perquè dosifiqués esforços: “La Real tenia molta possessió i estàvem molt posicionals, no podíem saltar. Semblava que estàvem molt enrere, però també era el seu joc. Vaig fer tot el que vaig poder. Res de dosificar.”

Míchel destacava encara la setmana passada que Juncà, amb experiència a primera i qualitat amb la cama esquerra, ha de ser un futbolista molt important per al Girona. “Tothom és important. Jo vinc d’on vinc i sé que he vingut aquí a ajudar l’equip a assolir l’objectiu que no s’ha aconseguit els dos últims anys”, assenyala el de Riumors. “He estat anys sense jugar però el meu objectiu és poder jugar el màxim de partits i posar-me bé físicament, com ho estic fent, per ajudar l’equip a tirar cap amunt.” Diu que no és de mirar gaire la classificació, però comparteix l’ambició de l’entrenador. “És qüestió d’entrenar, entrenar i entrenar. I així sortiran les coses. Ara estem en una bona posició i no podem relaxar-nos. No estem ni a baix ni a dalt. L’objectiu és tirar cap amunt i guanyar el màxim nombre de partits possible.”