Pas de gegant per creure-hi
El Girona guanya 3-0 un rival potent com el Leganés en una demostració de fortalesa individual i col·lectiva a les dues àrees
Un gol de rebot inicia el camí cap al triomf en un partit en què fins i tot les accions polèmiques es van resoldre a favor
El Girona ja és un equip que aspira a cotes altes, i és que si en quedava algun dubte els de Míchel el van esvair ahir. Amb un partit complet, ofensivament i defensivament, van golejar un Leganés que també arribava a Montilivi amb una dinàmica excel·lent de resultats. I no només és el joc el que ha començat a anar a favor del Girona, sinó que fins i tot els gironins ja tenen aquell punt de sort que necessita qualsevol equip guanyador, perquè la victòria es va encarrilar gràcies a un gol de rebot, quan Arnaiz va desviar un xut força inofensiu de Samu Saiz, i una diana de Stuani en l’últim segon de la primera part, just després que el VAR revisés un possible penal de Jairo a l’àrea de Juan Carlos. I que el VAR no obstaculitzi el Girona ja gairebé és notícia per si sol. De fet, en la segona part Bikandi Garrido des de Las Rozas sí que va intervenir per anul·lar un gol a Baena per un fora de joc previ de Stuani, que ho era. Amb tot això, fins i tot els vuit punts que separen l’ascens directe permeten il·lusionar-se.
L’onze del Girona no va ser cap sorpresa. Les baixes tampoc permeten fer grans invents i Míchel va apostar pel seu onze de gala, amb Pol Lozano acompanyant Aleix Garcia al doble pivot. El rastre de la copa era escàs, perquè només repetien en l’onze Samu Saiz, Juanpe i Pol Lozano. Les novetats sí que hi van ser, lleugerament, en el plantejament i sobretot en el rol dels carrilers. Arnau i Jairo van pressionar molt i molt amunt, i la veritat és que va sortir bé, i és que per primera vegada el rival no va estar còmode en cap moment. El Leganés va tenir pilota en certs moments, però excepte en algunes transicions puntuals i en les jugades d’estratègia, no va ser perillós.
No va ser fàcil entrar en el partit, tot i que per uns moments va semblar que Aleix Garcia, Pol Lozano i Álex Baena trobaven espais per combinar amb relativa facilitat, ja que fins i tot van poder generar un parell de centrades a l’àrea que, això sí, no van acabar amb perill. En general, però, els primers minuts van ser molt freds. Un parell de decisions arbitrals que no van convèncer i una aturada de dos minuts per un problema amb les botes del porter Juan Carlos tampoc van ajudar gaire. Uns i altres tenien possessions llargues, però completament estèrils. D’arribades ja n’hi havia, però només un xut llunyà de Borja Garcés que Juan Carlos va rebutjar a córner va ser realment perillós.
El pes de la dinàmica
A poc a poc, escollint bé el moment d’anar per dins o per fora, el Girona va trobar la manera de superar la primera línia de pressió del Leganés –amb quatre homes incomodaven força– per controlar el partit. Les virtuts dels de Míchel hi van posar una part, i la fortuna hi va posar la resta, com en l’acció de l’1-0. Un dels primers córners servits en curt de la temporada va arribar a Samu Saiz a la frontal, però el xut del madrileny sortia, buscant el pal dret, mossegat i desviat. Ara bé, la pilota va tocar a les cames d’Arnaiz, que va desviar la trajectòria de pal i va deixar clavat Riesgo, que no va poder evitar el gol (33’).
Tot podia haver canviat en el tram final de la primera part. El Girona també va haver de patir, ja que en les accions a pilota aturada no ho va passar gens bé. Els madrilenys acumulaven fins a sis jugadors a l’àrea petita en els córners i van fer treballar de valent Juan Carlos i tot l’entramat defensiu. De fet, Arnaiz va arribar a marcar el teòric gol de l’empat, però l’àrbitre el va anul·lar per fora de joc. Els blanc-i-vermells se’n van escapar, per sort. I no una, sinó dues vegades, perquè Prieto Iglesias va allargar dos minuts, i en el 47 Arnaiz va ser víctima d’un possible penal de Jairo. El VAR va revisar l’acció i va considerar que no era suficient per entrar d’ofici. Van ser uns segons de silenci sepulcral de l’afició, que temia el pitjor. I quan es va reprendre el joc va aparèixer Stuani per fer el 2-0 en un contraatac. L’uruguaià havia tingut un parell d’ocasions en què ni havia rematat bé, però en el quart minut afegit va marcar al primer toc després d’una assistència de Baena que va passar entre les cames del defensa.
El 2-0 era un regal per al Girona, que en la segona part va poder gestionar el partit i disfrutar. No va ser un tràmit, perquè en moments puntuals el Leganés es va acostar al gol sobretot a través d’un hiperactiu Arnaiz. Els gironins, però, van tenir un guió molt més plàcid que en la primera part, ja que la sensació era que en qualsevol moment podia arribar la sentència al contraatac. Samu va ser el primer a avisar (52’) amb un xut als núvols i després va arribar un gol de Baena, que no va pujar al marcador per la intervenció del VAR, que va veure fora de joc de Stuani en la rematada prèvia. L’uruguaià, però, sí que estava ben situat quan va rematar una centrada precisa de Baena per matar el partit en el minut 76 i permetre que en el tram final arribessin les rotacions.
