Rematador inapel·lable
Stuani torna a viure aquest curs un idil·li amb el gol després de marcar-ne 14 en la primera volta
Totes les dianes de l’uruguaià fins ara han arribat al primer toc i la meitat les ha signat rematant de cap
Si el Girona ha pogut tancar la primera volta en la sisena posició, que li permetria jugar el play-off, és gràcies a molts factors, però sense cap mena de dubte un dels jugadors que més hi ha contribuït és Cristhian Stuani. I és que la millora en el joc s’hauria pogut quedar en no res si l’uruguaià no hagués recuperat la seva millor relació amb el gol. Jugar bé, dominar els partits i sotmetre el rival és la meitat de la feina, i enviar l’esfèrica a la xarxa és l’altra meitat, i en aquest aspecte Stuani és inigualable. De fet, ara amb 35 anys viu la seva enèsima joventut en l’aspecte golejador, ja que mai fins ara havia encadenat quatre jornades seguides marcant, com ha fet ara amb el Girona per tancar la primera volta –sí que havia marcat en més partits jugats consecutius, fins a cinc, però perdent-se algun partit entremig.
El capità del Girona ha acabat la primera volta amb 14 gols, que el converteixen en el màxim golejador de la categoria, i això que després de l’onzena jornada només n’havia marcat dos. En aquell moment, l’equip estava immers en la lluita per evitar el descens. En les últimes deu jornades, però, l’uruguaià ha posat la directa amb 12 dianes, i això que no va jugar contra el Tenerife perquè estava sancionat; és a dir, que només ha disputat nou partits. I per arrodonir-ho, tres d’aquests, els primers, ho va fer sortint des de la banqueta, però això no li va impedir marcar cinc dianes, amb el triplet de gols inclòs de la remuntada contra l’Alcorcón.
Aquesta progressió golejadora de l’uruguaià, que ja ha superat amb escreix els 10 gols que va marcar la temporada passada entre lliga i play-off d’ascens, ha donat la raó a Míchel, que des de l’inici de curs anava dient que s’havia de tenir calma amb Stuani i donar-li temps per superar els problemes físics. La gestió dels minuts, en aquest temps, ha estat impecable i ha donat punts.
Mestre del remat
Els números de Stuani parlen per si sols del rendiment golejador que està oferint aquesta temporada. De fet, només suma dues dianes menys que en la primera volta que va fer el curs 2019/20, el de després del descens, en què va acabar marcant 31 gols. Ara bé, que vegi porteria amb la mateixa regularitat que en temporades anteriors no vol dir que sigui el mateix davanter. Amb 35 anys lògicament el seu rol ha canviat, i és que en molt poques ocasions durant el partit es pot veure Stuani intentant desmarcar-se del rival. Quan ho intenta ho ha de fer més al límit que mai, i per això sovint cau en fora de joc. Ha perdut velocitat i amb la pilota als peus costa veure-li aquells detalls tècnics que havia ensenyat fa tres o quatre temporades. Fins i tot, a Stuani li costa més ser aquell davanter referència que despenja gairebé totes les pilotes i que és capaç d’aguantar sempre l’esfèrica en els minuts finals.
Quan certes coses costen és el moment de treure profit de les millors virtuts, i això és el que ha fet a la perfecció Stuani. Des que va arribar al Girona ha demostrat ser un davanter letal dins l’àrea, però aquesta temporada encara ha accentuat aquesta faceta. I és que tots els gols que ha marcat aquesta temporada han estat des de l’interior de l’àrea i, el més destacat, és que tots han arribat al primer toc. De fet, ha perdonat ocasions molt i molt clares quan ha tingut temps per controlar, buscar el forat i rematar. Però quan es tracta de rematar de primeres l’uruguaià és més inapel·lable que mai. I és que en els espais curts Stuani està sent més intel·ligent i murri que mai per escapar-se del marcatge dels defenses i buscar un espai on poder rematar sol. Que la centrada vagi allà on vol ja és cosa dels altres, que, de moment, entre Arnau, Baena, Aleix i alguns més estan complint.
Si Stuani està més fi que mai en l’aspecte rematador, no és d’estranyar que la seva principal arma siguin els gols de cap. Fins a set dianes, la meitat de les que ha fet, l’uruguaià les ha marcat amb la testa, demostrant que rematadors de cap com ell n’hi ha ben pocs al món. Pel que fa als altres set gols, tres són de penal, on també és el millor, i n’ha xutat un per cada banda i l’altre al mig, estil Panenka.
