Sense merèixer-ho val igual
El Girona transmet unes sensacions horribles i es veu clarament superat pel Màlaga, però aprofita la falta d’encert dels visitants per guanyar el partit amb un gol de Nahuel Bustos en el minut 82
L’argentí, que havia entrat tres minuts abans, marca en l’únic xut a porteria en condicions dels de Míchel en tot el partit
El futbol té coses inexplicables, i ahir Montilivi en va contemplar unes quantes. I és que costa d’entendre com, després d’haver encadenat quatre victòries contra rivals directes, el Girona va oferir ahir una imatge tan pobra contra el Màlaga sobre la gespa de Montilivi, on més a gust es troba. És clar, doncs, el que costa d’entendre també és com els blanc-i-vermells van acabar guanyant un partit tan fluix, sobretot perquè al davant es van trobar un Màlaga que, com a mínim, va merèixer l’empat. Però si un moment hi ha per ser resultadista és aquest, ja que si en els minuts finals apareix Nahuel Bustos i marca el gol de la victòria en l’únic xut a porteria en condicions, es recullen els tres punts i cap a casa. Sobretot perquè els tres punts posen pressió al Valladolid, que juga avui a casa contra el Lugo, i a l’Almeria, que visita demà l’Osca. Somiar, doncs, encara està permès.
L’onze que va poder alinear Míchel, que ahir va tornar a veure el partit des de la graderia complint el segon partit de sanció, va ser de circumstàncies. Tot i no tenir Santi Bueno ni Terrats, central d’urgència quan ha fet falta, el madrileny va apostar pels tres centrals i l’escollit per acompanyar Juanpe i Bernardo va ser Juncà. L’altra gran novetat va ser al centre del camp, amb el debut de Víctor Sánchez com a titular acompanyant Pol Lozano al doble pivot, deixant la responsabilitat ofensiva a Samu, Baena i Stuani, que agafaven el relleu de Borja García i Nahuel Bustos respecte de la visita a l’Almeria. La veritat és que les proves, obligades, de Juncà i Víctor Sánchez, no van funcionar gens ni mica. El primer es va veure superat amb espais oberts i el segon es va passar la primera part perseguint ombres al centre del camp.
No s’endollen
Que les apostes de Juncà i Víctor Sánchez no funcionessin no va ser només responsabilitat seva, ni de bon tros. Perquè la primera part del Girona va ser lamentable. Els de Míchel van recordar els de l’inici de temporada, jugant sense rumb ni sentit. Mentre els jugadors del Màlaga van sortir amb el ganivet entre les dents, pressionant a l’àrea de Juan Carlos, els gironins van sortir a veure-les venir. Com si després de guanyar a l’Oviedo, Las Palmas, l’Eivissa i l’Almeria; el Màlaga, que està lluitant per salvar-se, no fos prou rival i que el partit acabaria caient pel seu propi pes. I és clar, caminant és impossible ja no guanyar, sinó competir.
La passivitat del Girona va ser palpable des dels primers minuts. De fet, que el Màlaga no arribés al primer quart d’hora a davant en el marcador va ser gairebé un miracle, ja que els gironins van contemplar sense moure un dit com l’equip andalús disposava de tres ocasions claríssimes per obrir el marcador. Primer va perdonar Paulino amb el cap (12’), després Juan Carlos va posar una mà providencial en un xut potent de Brandon (13’) i després el porter també va estar providencial per evitar que Aleix Febas li piqués la pilota per sobre (15’).
Qualsevol podria pensar que els ensurts despertarien el Girona, però no va ser així. Els de Míchel van continuar sense estar còmodes ni un moment. El canvi de Samu Saiz en el minut 36, que va marxar dient de tot cap a la zona on era Míchel, va ser el resum perfecte. En aquell moment Montilivi va quedar silenciat per la sorpresa de veure com un dels seus millors jugadors quedava assenyalat.
L’inici de la segona part va ser l’únic moment en què el Girona va donar senyals de vida. Pablo Moreno va entrar per Víctor Sánchez i els gironins van passar a jugar amb un 4-3-3, amb Iván Martín i Álex Baena d’interiors i Pablo Moreno i Jairo d’extrems. La reacció, però, va ser efímera, perquè després de cinc minuts l’empenta va desaparèixer.
Resistir i colpejar
El Girona ja no va ser tan passiu, però sí que va ser igual d’impotent. El Màlaga li va passar per sobre en molts moments, i només la falta de punteria de Brandon i el gran moment que viu Juan Carlos van evitar el pitjor. L’ex del Girona va tornar a tenir tres ocasions claríssimes. En la primera va xutar massa creuat per un pam (50’), en la segona no va rematar per ben poc a l’àrea petita (53’) i en la tercera Juan Carlos va evitar el gol amb una aturada providencial.
Tocava resistir com es pogués i esperar un miracle, i és que la presència ofensiva dels gironins va continuar sent escassa. La victòria semblava impossible, sense generar perill aquesta possibilitat era inimaginable, però en el minut 82 Nahuel Bustos, que acabava d’entrar, va rebre una bona passada d’Iván Martín i, amb molta sang freda, va marcar el gol del triomf amb un xut creuat (82’). A partir de llavors el Girona va ser el Girona i ja no va concedir res.
