Amb un bon pam de nas
El Girona cau golejat contra el Cartagena en un partit igualat en què els de Míchel estan negats davant de porteria i els locals no fallen
Els gironins s’obliden del tot de l’ascens directe i s’hauran de centrar a recuperar les sensacions amb vista al ‘play-off’
El Girona es va endur un bon correctiu de l’estadi Cartagonova. El 3-0 final suposa la derrota més contundent de l’era Míchel i envia un avís seriós als blanc-i-vermells. I és que totes les setmanes de somiar l’ascens directe han quedat en no res després dels dos últims desplaçaments a Saragossa i Cartagena, en què l’equip s’ha vist superat molt clarament en aspectes diferents. Per això el millor que pot fer ara el Girona és posar el comptador a zero i afrontar aquestes últimes jornades amb l’únic objectiu d’assegurar la posició de play-off, que de moment no està ni de bon tros garantida perquè el coixí dels de Míchel és de només quatre punts. I pensant ja en el mes de juny els gironins han de recuperar les millors sensacions per afrontar el moment decisiu amb les màximes garanties en tres aspectes en què, ara mateix, estan tocats: el futbolístic, el físic i el mental.
Fa quinze dies en la derrota al camp del Saragossa al Girona li va faltar intensitat per combatre el rival. Ahir el motiu va ser completament diferent, i és que tot i que sembli absurd dir-ho després d’un 3-0 els de Míchel podrien haver tornat perfectament amb un millor resultat de Cartagonova. Perquè d’ocasions el Girona en va tenir tantes o més que el Cartagena, però ahir els gironins van estar absolutament negats a les àrees. Al darrere, concedint moltes més ocasions de les que tocaria, i al davant, perdonant una vegada i una altra malgrat les debilitats defensives que van mostrar els locals, més enllà de l’actuació espectacular del porter local Marc Martínez.
En un vist i no vist
El gran condicionant del partit d’ahir eren les nombroses baixes que tenia Míchel, sobretot a l’eix de la defensa. El madrileny va apostar per l’opció en què menys peces havia de moure de la seva posició natural i això va implicar veure el central del filial Biel Ferrés a l’onze inicial acompanyant Juanpe i Arnau, mentre que Iván Martín i Juncà van ocupar els carrils. Víctor Sánchez va repetir al pivot amb Aleix Garcia, que tornava després de la sanció interna, mentre que la responsabilitat ofensiva va recaure en Borja García, Álex Baena i Stuani.
La gran quantitat de canvis potser va afectar en els compassos inicials, ja que el Girona va tenir seriosos problemes per superar la pressió del Cartagena i va perdre més pilotes que mai a camp propi. Això no li va impedir generar les dues primeres ocasions del partit amb rematades d’Arnau (4’) i Borja García (9’) que si haguessin entrat haurien canviat el signe del partit. Les pèrdues, però, van acabar pesant i suposant el 2-0 en el primer quart d’hora. Primer perquè d’una pèrdua d’Arnau va sorgir el córner que va acabar en l’1-0, quan en la segona acció Pablo Vázquez es va elevar més que ningú i va connectar una rematada de cap perfecta (11’). I després va ser Víctor Sánchez qui es va adormir al centre del camp i va permetre el contraatac dels locals, que Rubén Castro va finalitzar superant Juan Carlos amb un xut creuat (14’). Encara hi va haver més pèrdues, però per sort no van acabar en més gols.
Perdonen massa
Potser perquè el 2-0 va fer que el Cartagena fes un pas enrere, el Girona es va començar a trobar més còmode sobre el camp a partir de la mitja hora. Els de Míchel també van intensificar la pressió i van trobar les febleses del Cartagena, que com abans havia fet el Girona es va fer un fart de regalar pilotes. Stuani, Baena, Borja, Iván Martín i mig equip van tenir infinitat d’ocasions, moltes de les quals molt clares, per trobar el gol que fes entrar els gironins en el partit. La sensació era que el 2-0 era, fins i tot, remuntable, però és clar; s’havia de marcar. I el Girona no ho va fer, en gran part perquè el barceloní Marc Martínez va fer el partit de la seva vida.
Picar pedra per res és desesperant i al Girona se li va acabar definitivament l’esma quan en el minut 63 De Blasis, de cap, va marcar el 3-0. Va ser el punt final a un partit correcte en línies generals però horrorós a les àrees, i és que en els minuts finals els gironins van perdre la fe i van acabar atacant molt malament.
