Només apte per als valents
El Girona rep l’Eibar a Montilivi (19 h) en l’anada de la semifinal del ‘play-off’ d’ascens a primera (21h)
El conjunt basc ha demostrat que és superior en la lliga, però els gironins volen aprofitar la garrotada que es va endur en l’última jornada
Avui és el dia. La primera de les quatre finals que esperen al Girona per ser la temporada que ve equip de primera divisió. Ni que sigui per insistència, després de sis play-off d’ascens i els tres últims de manera consecutiva, el club i l’afició s’ho mereixen. Però s’ha d’anar pas a pas i sense pressa. Primer, aconseguint un bon resultat aquesta tarda contra l’Eibar a Montilivi (19 h, Movistar LaLiga) en l’anada de la semifinal del play-off d’ascens a primera divisió. I que ningú pensi que serà fàcil.
És el dia perquè el Girona mostri la seva millor versió. Una versió que fa mesos que no es veu, tot i que s’ha intuït en alguns partits. Però avui amb això no n’hi haurà prou. Els gironins hauran de recuperar aquelles sensacions que tenien als mesos de desembre i gener, quan van ser capaços de deixar enrere les posicions de descens, que tant van fer patir en el primer tram de temporada, i començar l’escalada en la classificació cap a les posicions de play-off. És el dia perquè ningú s’amagui i perquè tothom respongui a les expectatives. Des de Juan Carlos, que ja va ser determinant diumenge passat al camp del Burgos, fins a Stuani, que ha de demostrar per què és el màxim golejador de la lliga.
En una cita com la d’avui la desgràcia és que Míchel no tingui tota la plantilla a disposició. I és que Darío Sarmiento, Ibra Kebé i Juncà seran baixa segur. La pitjor notícia, però, és la llarga llista de jugadors amb problemes físics que seran dubte fins a última hora. És el cas de Juanpe, que ja va jugar uns minuts contra el Burgos i podria ser titular, i d’Iván Martín, Terrats i Borja García. Els dos primers ja no van ser a la llista en els dos últims partits, i si arriben per jugar avui serà molt just. En el cas de Borja García, substituït entre llàgrimes a Burgos, sembla que la lesió no és tan important com es podia esperar, però també sembla difícil que pugui jugar.
Prémer l’accelerador
El Girona només pot afrontar el partit d’avui amb optimisme si juga amb la sisena marxa posada. Perquè al davant es trobarà l’Eibar, un colós de la categoria que si ha estat més de trenta jornades en posicions d’ascens directe és per alguna cosa. De fet, en els duels directes contra el Girona ja ho ha demostrat, guanyant a Ipurua (4-2) i a Montilivi (0-1) en dos partits completament diferents. Lògicament, el potencial del conjunt basc, amb una plantilla amplíssima, espanta, però el Girona també hi té a favor el component moral. I és que el gran interrogant de l’eliminatòria és veure com l’Eibar ha assimilat la forta garrotada que es va endur en l’última jornada de lliga, perdent l’ascens directe al camp del cuer, l’Alcorcón, amb un gol en el temps afegit (1-0). En aquest sentit, els primers minuts poden ser els més transcendentals, ja que si els gironins comencen amb una marxa més que l’Eibar i són capaços de donar un cop ràpid, el més normal és que al conjunt basc se li apareguin tots els fantasmes.
L’empenta de l’afició no hi faltarà. Allà on no arribin les forces hi ha d’arribar el cap, i en aquest sentit el suport d’un Montilivi ple –ahir el club va informar que ja s’han superat les 9.000 entrades venudes i s’espera que durant el dia d’avui se superin amb escreix les 10.000– hi jugarà un paper important. Perquè una altra cosa que ha de tenir al cap el Girona és que es tracta d’un partit de 180 minuts, que comença a Montilivi i acaba diumenge a Ipurua. I mirant el balanç dels gironins aquesta temporada, sembla molt important que els de Míchel puguin afrontar el partit de diumenge amb un resultat més que positiu. Perquè si una cosa ha quedat clara és que el Girona on es troba molt més còmode jugant és a Montilivi, i a domicili, normalment, pateix. Sigui com sigui, però, tot el que es pugui fer avui, més val no deixar-ho per diumenge.
Amb la nova normativa
Com a tots els play-off anteriors, l’equip hi arriba net de targetes, i només hi pot haver una sanció per acumulació d’amonestacions en la tornada de la final, en el cas d’haver vist la groga en els tres partits anteriors. A més, com a sisè classificat, els gironins tenen l’hàndicap afegit que l’empat després d’una pròrroga no li serviria per passar a la final, ja que no hi ha penals i en cas d’empat el millor classificat supera l’eliminatòria. Aquesta vegada, però, la novetat és que, com ja ha passat en totes les competicions espanyoles i europees jugades aquesta temporada, els gols a domicili no tenen valor doble en cas d’empat, així que el factor camp perd part del seu valor.
Un any del 3-0 a l’Almeria
L’Eibar, malgrat la garrotada viscuda en l’última jornada, arriba a Montilivi amb l’etiqueta de favorit. Una situació similar que el curs passat amb l’Almeria, rival dels gironins en la semifinal del play-off. Aquella vegada, però, el Girona va sorprendre rematant la feina per la via ràpida, ja que va deixar l’eliminatòria encarrilada en l’anada a Montilivi, que curiosament també es va disputar, com la d’avui, el 2 de juny. Aquell dia els de Francisco van sortir amb dues marxes més que el conjunt andalús, i després dels cinc primers minuts ja guanyaven 2-0 gràcies als gols de Bárcenas (2’) i Yan Couto (5’). Sylla, en el minut 65, va rematar la golejada. No hi pot haver millor referència.
