A la plantilla del Girona hi ha diversos integrants que ja han aconseguit un ascens a la màxima categoria, però només un pot aconseguir-ne un altre de manera consecutiva. Després d’aconseguir l’ascens en la campanya anterior a les files de l’Espanyol, amb un paper secundari –24 partits però només 368 minuts de joc–, Pol Lozano vol tancar el cercle de la seva primera cessió fora del club blanc-i-blau amb un altre ascens, aquesta vegada, per la via del play-off.

“Vaig venir al Girona per tornar a sentir-me futbolista. Havia passat dos anys durs i arribava amb l’únic objectiu de jugar i acumular minuts. Tothom m’ha ajudat i ho he aprofitat molt, però ens falta pujar. Si no pugem em faltarà alguna cosa i si pugem serà una experiència única”, comenta el migcampista de Sant Quirze del Vallès. I hi afegeix: “L’única experiència que tinc és pujar directe i una temporada i una altra no tenen res a veure. Els companys de la plantilla que han jugat play-off ens han d’ajudar amb l’experiència i els qui no hem d’escoltar-los.”

Pol Lozano s’ha convertit en una peça bàsica a la medul·lar de l’equip en els esquemes de Míchel Sánchez –29 partits i 2.018 minuts de joc–. Després d’un tram final irregular en què el de Vallecas va moure molt els pivots –ni ell ni Aleix van ser regulars i Iván Martín i Víctor Sánchez ho van aprofitar–, el jugador format a les categories inferiors de l’Espanyol ha tornat a agafar les regnes del mig del camp en els partits decisius. “Arribem bé a la final i amb la il·lusió d’haver remuntat l’eliminatòria a Ipurua. No tinc experiència en el play-off però sempre en parlem al vestidor. Si ajuntem l’experiència i la joventut en traurem un bon resultat segur”, diu el futbolista, que evita posar l’etiqueta de favorit al Girona i també al Tenerife. “No hi pensem. Contra l’Eibar no anàvem de favorits i es va veure que no era així. Ara contra el Tenerife la cosa està més igualada, però el cert és que han quedat més amunt que nosaltres en la lliga i ens han guanyat els dos partits. En tot cas, és una situació diferent i nova en la qual no compta gaire el passat.”

Tant el vallesà com la resta de la plantilla del Girona tenen clar que per pujar, primer de tot, s’haurà d’aconseguir un resultat positiu a Montilivi contra el millor equip de la lliga a domicili.