L’estrena a l’elit

El gol no deixa de ser anecdòtic per a un Arnau que, a pri­ori, ha de basar més la seva apor­tació en fase defen­siva i a l’hora de la cons­trucció que no pas en la fina­lit­zació, però lògica­ment que hi hagi juga­dors de segona o ter­cera línia que sumin en el capítol gole­ja­dor sem­pre és ben­vin­gut. I Arnau és dels juga­dors que ho poden fer. Sigui en les acci­ons d’estratègia, en què tot i no ser el més alt es desen­vo­lupa bé, o en arri­ba­des des del dar­rere com va ser el cas de diu­menge. De fet, és el quart gol que marca com a fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal i suposa la seva estrena gole­ja­dora en la màxima cate­go­ria amb només 19 anys, qua­tre mesos i 24 dies. De moment, és el gole­ja­dor més jove d’aquesta tem­po­rada a pri­mera divisió. L’últim que havia fet també serà recor­dat per sem­pre, en la final del play-off d’ascens a pri­mera al camp del Tene­rife per sege­llar l’ascens dels giro­nins (3-1).

El retorn de la con­fiança

Per al de Premià de Dalt el par­tit con­tra el Betis pot supo­sar un abans i un després aquesta tem­po­rada. I és que, després d’un estiu en què el seu nom va sonar per a grans equips com el Barça, començar la tem­po­rada des de la ban­queta, encara que hi hagués el con­di­ci­o­nant dels pro­ble­mes físics, no va ser fàcil. “Hi ha molta com­petència i em tocarà llui­tar per apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats que em doni l’entre­na­dor”, va comen­tar el mares­menc després del par­tit, cons­ci­ent que després d’anar de menys a més en els dar­rers tres par­tits comença a recu­pe­rar la seva millor versió, tot i que no pot dei­xar de pro­gres­sar si no vol veure com se li torna a esca­par la titu­la­ri­tat.