Estic encantat tant en l’aspecte personal com en l’esportiu. Només tinc paraules i sentiments positius envers la meva vida al Girona. Esportivament amb el club i l’afició també, i és que venim d’aconseguir un objectiu preciós i complicat com és ascendir i ara tenim al davant un altre propòsit molt complicat, que és fer un gran any a primera divisió. Creiem que tenim els ingredients per fer-ho, el club està en creixement i intentarem que continuï així.

Des del primer minut que vam pujar a Tenerife ja teníem els dos peus a primera. Han estat unes vacances curtes però intenses i boniques. Tenim l’objectiu de fer història a primera i per això hem de lluitar des del primer dia. Estic molt content ja que al final hem fet un equip, per mi, de molt nivell i veig la confiança del club en la nostra manera de treballar. En el pla personal estic al millor lloc per seguir creixent com a entrenador i espero que sigui un any de creixement per a tots.

Sí, però he dit als jugadors que hem de ser un equip que no caigui bé perquè guanyem els partits. L’altre dia tots els comentaris van ser positius, fins i tot de l’afició del Betis, però és clar, perquè van sumar els tres punts. Hi ha moltes coses positives a nivell de joc però hi ha una cosa negativa, que no finalitzem tot el que hauríem de finalitzar tot i ser el segon equip de la lliga que més passades dona en l’últim terç de camp, després del Barça. Si tinguéssim una eficàcia alta diríem que si xutes nou o deu vegades i fas dos o tres gols pots guanyar els partits. Quan això no ho tens, pel que sigui, has de tenir un major nombre d’ocasions. Creiem que pel que fa a l’eficàcia i el nombre d’ocasions hem de millorar i això ens donarà millors resultats. Hem competit en els sis partits i en cap hem tingut la sensació que ens han passat per sobre, però n’hem perdut tres, de partits.

L’eficàcia costa molts diners però també es treballa. He demanat als jugadors que quan tinguem opcions en els entrenaments no val qualsevol xut, rematada, o última passada; hem de fer els millors possibles ja que això et genera confiança, es tradueix en la competició i que en els moments clau tinguis la seguretat que tiraràs la pilota allà on vols. Si de cada nou en fiquem una, mirarem de tirar-ne divuit per fer-ne dues. L’equip té un segell d’identitat, una idea i filosofia, tothom veu que juguem bé i a sobre guanyem. El dia del Valladolid vam tenir eficàcia i vam guanyar quan l’equip va patir més. Hem d’ajustar-nos en tot això.

Samu Saiz és com és i l’hem d’estimar així. Hem parlat de l’error i l’hem humanitzat i l’hem fet nostre, un error col·lectiu i ja està. El que em preocupa de Samu, i ell ho sap des de l’any passat, és l’exigència que haig de tenir amb ell en altre àmbits esportius i personals. És aquí on tinc el marge de millora amb ell, l’errada no em preocupa.

Demano perdó novament però també comprensió. Vaig fer un comentari que no és encertat i és lleig però no és de burla, com han posat a l’acta. Tampoc és un comentari que no es pugui perdonar i dialogar-lo. Si el quart àrbitre o l’assistent em diuen que no em passi jo rebaixo la tensió i se soluciona. Ni de bon tros soc una persona que falti el respecte a ningú.

No ho sé [riu].

Va ser espectacular. La rua d’ascens va ser increïble, la ciutat sencera amb nosaltres, fer-ho amb el Bàsquet Girona... va ser inoblidable. El camí i el dia a dia, inoblidable. En el Rayo ho vaig gaudir menys perquè tenia molta pressió; a l’Osca, pel tema de la pandèmia i amb el Girona ho vaig gaudir molt amb aquest grup. Tenim tretze cares noves aquest any, però Jairo, Juncà, Darío, Baena, Nahuel, Ortolá, i tots els que van ser-hi recordaran aquesta temporada sempre en la seva carrera i en la vida. Com vam viure el dia a dia va ser el més espectacular que jo he viscut i ho vaig disfrutar molt. Per això sempre dic que el més important som les persones. L’estada a Olot ve per això, ja que vull que es coneguin, interactuïn, es relacionin i siguin persones entre ells. I que tot això els enforteixi dins el terreny de joc. Hi ha molta gent jove i si fem una mentalitat competitiva dins el col·lectiu, unes pautes de vida i d’entrenament de nivell top, qualsevol dubte que tingui el jugador al Camp Nou o al Bernabéu, tot s’enganxa al nivell col·lectiu i et fa ser millor. Un clar exemple és la selecció espanyola de bàsquet. Tot el big data els donava com a setena potència i va ser campiona. Com pot ser això? Ningú parla que el nivell col·lectiu et fa millor a tu, no es pot individualitzar en un treball col·lectiu. Amb Samu Saiz parlo molt d’això ja que ell és una individualitat. Té 30 anys però jo li vull ensenyar que el futbol va de bracet amb el col·lectiu.

Gens complicat i tot calmat. Amb Quique Cárcel la relació és d’entendre’ns i anar pel mateix camí. L’altre dia ho va recordar en la roda de premsa i encara riem. Em va dir “vull Oriol Romeu”, i era impossible, però va començar a trucar-li. Òbviament li diuen que no i em dona dues opcions més, trio i, tot i que sembla que fitxaríem el jugador, aquest marxa a un altre club [Edu Expósito a l’Espanyol]. I la tercera opció ell em diu que em fallarà a nivell col·lectiu i que no anirà bé la cosa. Vam mirar alternatives però el temps passava, fins que al final rep una trucada i em diu que Oriol Romeu no ho veuria malament i ens tirem a la piscina per aconseguir Romeu. El més fàcil per un director esportiu és donar al tècnic una de les tres opcions i es treu un maldecap. Ell no ho va veure clar i acaba portant la primera opció. Quique ha mirat molt per la idea de joc i la sensació col·lectiva que tenim i el que volem fer. Jo patia per ell ja que pensava que era injust que no es valori la feina que faríem. Avisava la gent que estaria orgullosa de l’equip que faríem i la majoria de jugadors són primera opció tot i que alguns no. Baena era l’opció número u però no ha pogut ser. O Camello. A la porteria ens apareix l’opció de Gazzaniga, a qui conec i sap què vull. Com Toni Villa, que eren primeres opcions però els clubs ens deien que no. Ningú pensava que Vallejo sortiria del València, però quan hi ha l’opció cinc clubs van darrere seu i ens escull a nosaltres. Alguna cosa devem estar fent bé.

És clar. L’estructura City és molt potent i té molta confiança en Quique Cárcel. El pal de paller de l’equip és Stuani però el del club és Quique. Hi ha jugadors que poden anar al City gràcies al fet que Quique hi parla també. Si Quique veu clar que s’ha de comprar un jugador tothom ho veu bé. S’ha demostrat en el temps que l’encerta en moltes ocasions. Hem comprat Miguel i el grup City tenia altres laterals esquerre per poder firmar. Però ell va dir “aquest sí o sí”.

No crec que tingui capacitat de convenciment. Ho he fet amb molts però també he parlat amb altres que no han vingut [riu]. Al final és un tot, el club, el grup City, qui fa forta la idea.

Sí. Yan és un jugador molt diferent a Arnau però a dia d’avui ocupen la mateixa posició. El que no vull és ser injust i intentaré explicar-me. No tendiré a pensar que Arnau es pot adaptar a altres posicions, primer vull que Yan Couto competeixi per la posició. Després ja veurem si és bo que tots dos estiguin al camp. Per què haig de posar Arnau de central o buscar-li una posició si creiem que ara mateix el seu rendiment més alt per a l’equip i la categoria és al carril. També es creix des de la competitivitat, ho tinc clar. És cert que juguem amb tres al darrere però en la sortida de la pilota som quatre fent 3+1 amb carriler, amb migcampista o amb Juan Carlos com el dia del Betis. És el porter el que ens dona el quart home. Puc jugar amb quatre? Sí, però potser després tenim massa alt el lateral. La clau no són els sistemes i sí els jugadors. Les estadístiques diuen que som el segon equip que més passades dona en l’últim terç de camp, el segon que menys ocasions de gol rep en aquestes sis jornades, el quart equip en circulació de pilota darrere del Madrid, el Barça i el Vila-real. Som el cinquè equip en ritme de joc al darrere del Barça, el Madrid, el Vila-real i el Sevilla, és a dir, tenim moltes coses positives però hem perdut tres partits, per tant, hi ha coses a millorar com l’eficàcia i la finalització. En pilotes perdudes som els cinquens de la lliga i dels tres ascendits millorem en tot l’Almeria i el Valladolid, des dels punts als gols a favor, en contra, les ocasions, la possessió, el número de passades... Anem bé, però no ens serveix. I això va de la competitivitat que generem amb els jugadors. Tothom vol Yan Couto i Arnau al camp, però vull que tots dos demostrin que han de jugar. I em passa en altres posicions.

Això sí que és gràcies al grup City. Tenim un programa fet per ells que avalua tot el que fem dins de la lliga de cada club que forma part del grup i respecte als altres contrincants. L’any passat, quan vaig anar a Manchester em van dir que no canviés res, que anava bé. El big data ens donava com un dels equips que més impacte tenia en ocasions de gol, que més generava, etc. Jo estava preocupat pels resultats però insistien. Jo els deia que em farien fora, però quan et diuen això... La preocupació d’ells hi ha dues maneres de veure-la: des del resultat o des del rendiment. Pel que fa al rendiment no hi havia preocupació, pel que fa a resultats sí. El convenciment és que anàvem bé. Cada setmana tenim un informe que fan els meus analistes i ells reben la informació amb dades respecte al nostre impacte en la competició.

Tant de bo sigui per anys. Estic encantat i el tema de Pep Guardiola és perquè té repercussió quan he parlat amb ell. És una persona que ens pot ajudar i amb mi ho fa. Podem créixer al voltant seu.

Sap que tàcticament no em pot dir res del meu equip perquè ell parla des de les sinergies, el grup, etc. Ara juga d’una altra manera amb Haaland que sense ell. Guardiola em diu amb Stuani has de jugar per veure com li fem arribar la pilota. La feina és com fer-la-hi arribar: necessito tres al darrere, quatre o tres migcampistes, o jugadors ràpids per fora, o entre línies? Això és el que hem d’ajustar. Quan hi ha una evidència, com un jugador com Baena, a un nivell molt alt, és clar que li havíem de donar la pilota a ell entre línies. Pep sempre parla de la senzillesa del joc, de portar la pilota ràpid on ets fort i a qui et resoldrà la situació. Per això diu sempre que el jugador és la clau, però ell aconsegueix que el futbolista tingui més rendiment, t’ajuda donant-te una visió que no tots poden tenir.

No. Els tres centrals ara ve donat per l’estructura de l’equip i per la quantitat de lesionats que no pel fet de pensar que això no ho puc desfer. Quan no hi era Bernardo posàvem David López, però perquè Yangel estava lluny del seu millor estat, però se’ns lesiona, com Ibra, Ramon, Borja, Iván… O poses tres centrals o el tercer migcampista on és? No el teníem. Ara tenim recursos per jugar amb tres o amb línia de quatre i veurem com som més forts, igual com podem jugar amb dos puntes. Poden fer-ho Taty, Stuani, Vallejo, Reinier o Roro i Samu poden ser segones puntes. Podem posar llavors un 4-3-1-2 o 4-3-3 amb un dels puntes per fora si és Vallejo, Samu, Riquelme... Tenim moltes possibilitats, per això el tema dels sistemes és relatiu. Si dius que el que necessitem és generar més futbol, el problema és meu. Però sistema? Hi ha moltes situacions que les generarem des de la idea de com viatgem junts, com iniciarem des del darrere per anar fins a un punt, quan ho fem, què farà Juan Carlos, o el jugador més llunyà. Hem de fer que la pilota vagi al més ràpid possible a camp rival, a l’últim terç i decidir com actuarem llavors.

L’any passat teníem fortalesa però no a les àrees. Vam començar a posar Santi Bueno, que sortia de lesió, i és un guanyador de duels. Vam millorar en el joc aeri, en l’estratègia defensiva i ofensiva. Bernardo, Juanpe i Santi Bueno són guanyadors de duels i si en tinc tres així i al davant tenim jugadors determinants, doncs en poso tres ja que amb quatre patíem. Per això va venir el canvi. L’altre dia al mig del camp Romeu va guanyar duels a William Carvalho, a Canales, a Borja Iglesias o Guido Rodríguez, tots de nivell top. Ja en tenim un que guanya duels al mig del camp, com quan posem Yangel. Borja García no la perd mai, Aleix Garcia et dona continuïtat a tot i, després, tenim gent vertical al davant com Reinier, Samu, Roro, Toni Villa, Vallejo... Al darrere ja veurem si és millor que Arnau, Yan, Miguel o Valery siguin laterals o carrilers? En això estem treballant i volem conèixer més el jugador. Menys Borja García i Ibra, els altres estan entrant en dinàmica i ja veurem on arribem. Potser en deu setmanes l’equip juga 4-3-3, o 4-3-1-2… Però serà un equip recognoscible.

Serà per tots els equips igual i no sabrem amb què ens trobarem. Tenim establert fer una mena de pretemporada. Donarem un període de descans, no gaire llarg, però tampoc pots entrenar sempre ja que fins a finals de desembre no competim, si passem la primera eliminatòria de copa, i és que el primer partit de lliga serà el 30-31 de desembre. Passaran set o vuit setmanes, i són moltes. Necessitem vacances i fer una altra pretemporada. Em preocupa aquests primers catorze partits i en aquest tram haurem de fer molts punts i marxar a l’aturada amb un camí ja traçat.

Sí. Continuo aprenent català i fent classe. Puc parlar-lo millor però en entrevistes com aquesta em fa vergonya i respecte expressar-me en català ja que vaig més a poc a poc i haig de pensar les paraules i com dir-les.

A Vallecas no, amb els meus amics, tampoc, i la meva família està encantada. La resta no és la meva preocupació.