«No cal córrer tant. El futbol és un joc que es juga amb el cervell. Has d’estar al lloc adequat, al moment adequat, ni massa aviat ni massa tard», la frase no és meva, és de Cruyff, una adaptació futbolística del «qui molt abraça, poc estreny». El neguit per ser a tor arreu és habitual en molts jugadors que com Valentín Castellanos tenen massa ànsia per demostrar. El Taty és un jugador que ha enamorat des del primer moment, era un deu que ara juga de nou i això li dona una capacitat tècnica i de combinar molt interessant, participa 28 vegades del joc, més del doble que Stuani, i físicament és un portent, comença totes les pressions, no escatima cap esforç i realitza continus desmarcatges de ruptura, té tantes coses bones que ha fet que comentaristes, periodistes i aficionats hàgim vist en ell un jugador interessantíssim, ara només li falta no voler ser a totes les batalles, ja sabem que està compromès, no ens ha de demostrar res, només cal que es calmi, es dosifiqui i que esperi el moment oportú, per ocupar l’espai adequat i en les condicions físiques òptimes per definir i decidir bé i d’aquesta manera marcar un rere l’altre els molts gols que, ben segur, ens regalarà aquest any. No corris tant, Tati!