Michel va dir que Oriol Romeu era una mena de projecció del Girona que volem ser, com si fos algú que ha vingut del futur per ensenyar-nos el camí cap a un club consolidat. És una imatge bonica que sembla extreta d’una pel·lícula de ciència-ficció prospectiva i també una metàfora de l’ambició del club. Tots volem ser un equip assentat a la categoria i per això necessitem jugadors del nivell de Romeu, un jugador diferencial forjat durant nou anys en partits intensos d’anada i tornada sota la pluja anglesa. Guanya els duels, recupera pilotes, distribueix amb criteri i té un sentit del deure i la solidaritat que el fa ser sempre allà on el company el necessita o bé per donar-li suport o bé per corregir-lo. És el caràcter i el lideratge positiu i és també algú que ajuda a fer-nos veure que existeixen jugadors de gran nivell que honoren aquest esport i que ho fan lluny de les frivolitats i del circ de vanitats en què s’ha convertit el futbol modern. L’Oriol és una prospecció al futur i també una retropia que ens evoca aquells futbolistes d’abans que vivien compresos amb el joc, amb els aficionats i amb els clubs. Quin regal tenir-te aquí, Oriol, quin regal.