Girona

ALEIX GARCIA

MIGCAMPISTA DEL GIRONA

“Amb confiança tu mateix et fas millor”

“Hi havia el dubte de si podria mantenir el nivell a primera, crec que estic fent un inici de curs molt bo i, sobretot, regular, que és més important”, explica Aleix García

Sabem quin partit ens trobarem contra l’Espanyol. Hi haurà tensió perquè ens tenen moltes ganes, com nosaltres a ells
El canvi de línia de quatre està sortint bé, l’equip és més protagonista amb la pilota i hi ha més línies de passada
Oriol Romeu em fa més bon jugador i possiblement jo a ell. És un jugador molt complet i m’està complementant a mi
Amb Míchel tenim una relació d’amor i odi, però tot es resumeix que ell confia molt en mi i jo també en ell

Aleix Gar­cia (Ull­de­cona, 28/6/1997) és un dels juga­dors del Girona amb un ren­di­ment més ele­vat i regu­lar. El mig­cam­pista és una peça bàsica en els esque­mes tàctics de Míchel Sánchez i li està tor­nant la con­fiança a còpia de bon joc, pas­sa­des clau i tre­ball defen­siu, entre d’altres aspec­tes que l’han situat com una de les reve­la­ci­ons de les pri­me­res quinze jor­na­des. Aleix Gar­cia acaba con­tracte amb el club gironí el 30 de juny, però si s’acon­se­gueix la per­manència el del Montsià reno­varà automàtica­ment el seu vin­cle. Capità de l’equip de manera cir­cums­tan­cial dar­re­ra­ment, l’exju­ga­dor del Vila-real, el Manc­hes­ter City i l’Eibar afronta el segon curs con­se­cu­tiu de la ter­cera etapa al Girona amb la il·lusió de con­ti­nuar crei­xent amb el club que con­si­dera casa seva.

Dot­zens a la taula amb un marge de cinc res­pecte del des­cens. De moment, satis­fets?
Satis­fets per una part sí, perquè estem en una situ­ació en la clas­si­fi­cació bas­tant còmoda, però són només cinc punts i això són menys de dos par­tits. Sabem que volem seguir sumant molts més punts i també que en el tram que hem fet podríem haver sumat algun punt més. Això ens dona certa con­fiança.
L’equip es va refer d’una mala dinàmica de resul­tats just abans de l’atu­rada del mun­dial. Va ser un aspecte clau per poder des­con­nec­tar bé a tots els nivells?
Era impor­tant aca­bar de la millor manera pos­si­ble. El mes del mun­dial ens havia de ser­vir per millo­rar i cor­re­gir aspec­tes del joc. Aca­bar bé ens va per­me­tre de des­can­sar i car­re­gar piles. Davant del Rayo vam fir­mar un empat meres­cut, ja que vam estar dues vega­des per dar­rere en el mar­ca­dor i ara anem al camp de l’Espa­nyol amb la intenció de sumar els tres punts.
Dis­set par­tits ofi­ci­als i en tots s’ha encai­xat com a mínim un gol. Costa d’expli­car i tot?
Sem­pre dic que a pri­mera els mínims detalls comp­ten. No és com a segona que, tot i que hi ha grans juga­dors, la qua­li­tat es dife­rent. Sabem per­fec­ta­ment que aquests errors els hem de cor­re­gir i inten­tar can­viar la dinàmica d’encai­xar sem­pre algun gol, perquè la por­te­ria a zero et dona mol­tes opci­ons de gua­nyar l’enfron­ta­ment.
Defen­sar és cosa de tots i fer una pressió orde­nada és el con­cepte bàsic del “viat­jar junts” de Míchel?
Sí, perquè ell és un entre­na­dor a qui agrada pres­si­o­nar molt alt i recu­pe­rar en camp con­trari, igual que quan tenim la pilota li agrada ser pro­ta­go­nista. Cada set­mana tenim una pressió dife­rent i l’hem d’ajus­tar al mínim detall per tal que aquesta sigui efec­tiva.
Per des­fer el sis­tema amb tres cen­trals i dos car­ri­lers l’equip sem­bla que s’ha hagut de rei­ni­ciar. I li ha anat prou bé, no?
L’entre­na­dor sem­pre ha tin­gut ganes de jugar amb qua­tre, ell sem­pre havia jugat amb línia de qua­tre. El Girona sem­pre havia estat un club de tres cen­trals i ell s’hi va adap­tar molt bé. El canvi de qua­tre està sor­tint molt bé, l’equip és més pro­ta­go­nista amb la pilota perquè tenim més línies de pas­sada i estem tro­bant una balança, això és molt impor­tant.
Sem­bla que el 3-5-2 o el 3-4-2-1 era una senyal d’iden­ti­tat del club i que a tots els tècnics els ha cos­tat des­fer-se’n?
Pablo Machín va tro­bar la fórmula i li va sor­tir molt bé durant molts anys. Crec que els nos­tres cen­trals, que venen d’anys enrere, se sen­tien més còmodes amb línia de tres perquè tenien aju­des entre ells. Míchel ha tro­bat la balança amb línia de qua­tre i per­so­nal­ment soc par­ti­dari de man­te­nir aquests dibuix tàctic.
Quinze jor­na­des de lliga i quinze titu­la­ri­tats. S’ha per­dut molt pocs minuts, entenc que molt con­tent amb l’apor­tació que està tenint?
Estic con­tent, sí. Ja la tem­po­rada pas­sada vaig aga­far un rol impor­tant dins de l’equip. Hi havia el dubte de si podria man­te­nir el nivell a pri­mera i crec que estic fent un inici de curs molt bo i, sobre­tot, regu­lar, que és més impor­tant. Con­tent de la con­fiança que em dona Míchel i és clau que jo res­pon­gui dins del ter­reny de joc.
Dub­tava fins i tot vostè mateix de ren­dir a tan alt nivell a la màxima cate­go­ria?
No. Sem­pre he pen­sat que jo i tots els juga­dors, quan et donen una regu­la­ri­tat i una constància, un mateix es fa millor. Jugar tots els minuts del curs pas­sat em va fer tenir més con­fiança en mi mateix i estic man­te­nint la línia.
Fins i tot les dades diuen que té més incidència en el joc de l’equip que el curs pas­sat?
Jugàvem amb tres cen­trals i tots els meca­nis­mes eren dife­rents. Ara amb la línia de qua­tre tinc més lli­ber­tat i la figura de l’Oriol Romeu fa que pugui arri­bar més a l’àrea, crear oca­si­ons i donar assistències. El tècnic ha tro­bat la balança defen­si­va­ment i ofen­siva i cada cap de set­mana demos­trem que estem a un gran nivell.
Oriol Romeu l’ha fet millor fut­bo­lista?
Sí. És clar que la figura de l’Oriol, per­so­nal­ment, la con­fiança de ser del mateix poble, les famílies, etc., fa que tin­gui més ganes de fer-ho bé. Ell em fa més bo i pos­si­ble­ment jo a ell, ja que jo no defenso tant com ell i això el fa sen­tir millor. És un juga­doràs, molt com­plet, i m’està com­ple­men­tant a mi.
L’ha alli­be­rat del tot?
Sí. El curs pas­sat coin­ci­dia molt al camp amb Pol Lozano, que té unes carac­terísti­ques dife­rents i pos­si­ble­ment Oriol Romeu m’alli­bera. Si em superen o perdo la posició sé que hi serà i això dona con­fiança per poder arri­bar a l’àrea contrària.
Els ser­mons del tècnic no se’ls deu estal­viar?
És llei de vida [riu]. Està acos­tu­mat a donar-me ser­mons i jo que me les doni. Tenim una relació d’amor i odi però tot es resu­meix que ell con­fia molt en mi i jo també en ell. Jo intento trans­me­tre el millor dins del camp i ell em dona l’opció de jugar com a titu­lar.
Ja va reconèixer que la figura de Míchel el va aca­bar de convèncer de fer el pas de venir l’estiu del 2021. L’ha sorprès gra­ta­ment tot el que envolta al seu entre­na­dor?
Sí. Sabia per­fec­ta­ment quin estil de joc li agra­dava. Sem­pre que m’ho han pre­gun­tat ho he comen­tat. Quan sabia que ell fir­ma­ria, per­so­nal­ment ni jo el conei­xia ni pro­ba­ble­ment ell tam­poc. Sabia, però, que podia encai­xar en el seu estil i la manera de jugar. S’ha demos­trat que li agrada el que faig, tot i que els ser­mons sem­pre hi són. Estic molt con­tent amb ell i li agrairé eter­na­ment que m’hagi donat la con­tinuïtat per fer-me millor juga­dor.
Les estadísti­ques diuen que és un dels juga­dors amb més impacte de tota la pri­mera divisió. Li treu la son o són només números?
No em treu la son, però està bé saber les dades que fas. Molts clubs i experts es basen en les dades. Saber que estic en una línia bona fa que jo mateix em creixi en el sen­tit de tenir més con­fiança i més ganes de con­ti­nuar en aquesta línia i millo­rar.
Tant alt és el seu ren­di­ment que altres clubs han tru­cat a la seva porta per interes­sar-s’hi?
No he rebut cap tru­cada i el meu repre­sen­tant em diu que esti­gui tran­quil. Amb tot el mun­dial tot ha estat parat i amb l’inici del mer­cat pot­ser ara es mouen més coses. Jo estic pen­sant només a jugar con­tra l’Espa­nyol i gua­nyar. El que vin­gui vindrà.
Cárcel va dir que exis­tia una clàusula de reno­vació automàtica en cas de per­manència. La inter­pre­tació de la clàusula és igual per les dues parts?
Sí. És una clàusula que es va fir­mar en el seu moment i és així, total­ment real.
Això denota la con­fiança mútua que es van tenir?
Quan vaig venir la tem­po­rada pas­sada tenia clar que el Girona, que sem­pre havia estat llui­tant per pujar a pri­mera, ho tor­na­ria a inten­tar. Sabíem que, si acon­seguíem l’ascens, el club vol­dria fer un pro­jecte per man­te­nir-se molts anys a pri­mera i per això hi ha la clàusula. Tant de bo puguem acon­se­guir la per­manència a pri­mera.
Com es ges­ti­ona el fet que el seu con­tracte vagi lli­gat a la con­se­cució dels objec­tius de tot un equip?
Tran­quil·litat abso­luta. Tenim una gran plan­ti­lla, un gran entre­na­dor i un gran estil de joc que ens fa gau­dir a dins del camp. S’ha de llui­tar a cada par­tit i cada punt però estic con­vençut que si la men­ta­li­tat de l’equip és d’anar a millo­rar cada set­mana ens sal­va­rem.
Sem­pre ha con­si­de­rat Girona com a casa seva. Dar­re­ra­ment ha por­tat fins i tot el braçalet de capità. Un orgull?
La pri­mera vegada con­tra l’Osa­suna va ser un orgull. En cate­go­ries infe­ri­ors, amb el Vila-real, sem­pre por­tava braçalet. Por­tar-lo ara és un goig, fer-ho a casa encara més.
El fa córrer més por­tar-lo. Per la res­pon­sa­bi­li­tat que és?
Segur. Tinc una res­pon­sa­bi­li­tat dins del camp. Con­tra el Rayo pot­ser no va ser el par­tit més vistós de tots, però vaig notar que pel fet de por­tar el braçalet estava més con­cen­trat. És cert que és una casu­a­li­tat, perquè els com­panys que solen ser capi­tans, o per lesió o per decisió tècnica, no han estat damunt del camp, però tant per mi com per Valery, que també li ha tocat, és un orgull.
El pròxim par­tit és con­tra l’Espa­nyol, és un d’aquells enfron­ta­ments que tots els juga­dors volen jugar?
Sabem per­fec­ta­ment quin par­tit ens tro­ba­rem con­tra l’Espa­nyol. Hi haurà tensió perquè ens tenen mol­tes ganes, com nosal­tres a ells. Venen de fer un bon par­tit al Camp Nou i de remun­tar en la copa i segu­ra­ment esta­ran amb moti­vació extra. Nosal­tres venim de fer uns bons par­tits abans de l’atu­rada que ens fa anar amb total con­fiança de treure els tres punts.
Un estadi de bons records per al Girona, perquè sem­pre que l’ha visi­tat hi ha gua­nyat.
El curs amb Euse­bio era dins del camp i vaig fer l’assistència a Stu­ani de còrner. Sé que el Girona quan va al RCDE Sta­dium li va bé i tant de bo aquest any sigui igual.
Cap pro­mesa en cas d’acon­se­guir la per­manència?
No encara, però es pot bus­car alguna pro­mesa a mesura que avan­cin les jor­na­des. Estic con­vençut que si seguim amb la mateixa men­ta­li­tat ho tira­rem enda­vant. Si van mal dades hau­rem de bus­car una moti­vació extra fora del camp, ja sigui en forma de pro­mesa, aposta o el que sigui. Ja tin­drem temps per pen­sar-hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)