La sèrie fa patxoca
Amb el mundial pel mig, el Girona encadena sis jornades sense perdre i iguala el seu sostre a primera divisió
L’equip acaba la jornada a tres punts del descens
El Girona no perd un partit de lliga des del 20 d’octubre a l’estadi Jocs Mediterranis contra l’Almeria (3-2) i encadena sis jornades sense perdre, una sèrie que iguala el seu sostre com a invicte a primera del curs 2018/19, curiosament el que va acabar en descens a segona. En terres andaluses, l’equip dirigit per Míchel va tocar fons, va entrar en descens per primera vegada, però va començar a construir les bases d’una reacció que l’ha dut a hores d’ara a igualar la seva millor ratxa de jornades sense perdre en la màxima categoria i a romandre amb un cert marge respecte a les posicions que vol evitar tant sí com no al final de la campanya. A Almeria, el tècnic de Vallecas ja va aplicar la línia de quatre al darrere, que sembla inamovible avui, i, fins i tot, acabat el matx va decidir fer un canvi a la porteria que, si bé no ha tapat el forat que suposa encaixar en cada jornada, ha dotat l’equip de més seguretat amb Gazzaniga sota els pals. A l’RCDE Stadium, el Girona va mostrar estones d’un futbol que meravella qualsevol i, si bé és cert que de vegades li falta més malícia en els metres finals, no sembla cap bogeria pensar que és el camí correcte i el més gratificant de veure per arribar a lligar la permanència desitjada.
Després de caure a Almeria –l’equip perdia 3-0 en el descans, i en el temps afegit l’àrbitre va anul·lar el 3-3 a Yangel–, el Girona va empatar contra un bon Osasuna i al Bernabéu contra el Madrid, un duel que li va acabar de confirmar que la maquinària començava a greixar-se. A escassos dies de l’aturada pel mundial, els blanc-i-vermells van sumar sis punts vitals gràcies a les victòries contra l’Athletic Club (2-1) i l’Elx (1-2), que els van permetre agafar marge respecte al descens, acabar de respirar i poder descansar còmodament durant el parèntesi. En la tornada, l’eliminació en la copa a mans del Cacereño, de segona FEF, i dos empats contra el Rayo Vallecano i l’Espanyol (2-2) podrien haver despertat dubtes envers l’equip, que, tot i mostrar encara mancances en defensa, amb errades individuals evitables –de Miguel i Arnau contra els madrilenys o de Samu Saiz a Cornellà-el Prat–, en l’aspecte ofensiu continua en un estat òptim.
Antecedents a primera
El Girona ja va firmar una sèrie de sis partits sense perdre, la millor fins ara, la campanya 2018/19, amb Eusebio a la banqueta, i encara amb millors números que l’actual –tres victòries i tres empats–. En aquella ratxa, els gironins van superar el Rayo i van empatar contra l’Atlético a Montilivi, però també van vèncer a Mestalla contra el València i en el duel català contra l’Espanyol a l’RCDE Stadium. Al final de la dinàmica positiva, els gironins es van situar setens, amb tants punts com el sisè, és a dir, ben a prop de les posicions que donen el privilegi de disputar competició europea.
El marge, a un partit
Tot i que els dos darrers empats han fet que els de Míchel no perdin i continuïn sumant, han provocat que l’avantatge respecte al descens, de cinc punts abans de l’aturada, ara sigui tan sols de tres. Les victòries del Cadis i el Celta ja van fer que el duel contra l’Espanyol fos transcendental per no apropar-se massa al pou, però la victòria del Sevilla al Ramón Sánchez Pizjuán contra el Getafe fa que la classificació per baix s’iguali encara més. Precisament, el proper rival del Girona a Montilivi (dissabte, a les 16.15 h) és el conjunt sevillista, encara immers en la copa –visita l’Alavés dimarts a les 21 h en els vuitens de final– i que lluita per arreglar una temporada irregular plena de contratemps.
El calendari per al Girona és d’allò més complicat, ja que, després de l’enfrontament contra els andalusos, visitarà l’estadi de la Ceràmica de Vila-real (diumenge 22, a les 14 h) i rebrà la visita d’un transatlàntic com el Barça per tancar un gener exigent i ple de revolts. De moment, els de Montilivi respiren, tot i saber que no poden abaixar la guàrdia per viure amb relativa tranquil·litat.