El Girona ahir a Vila-real no va merèixer el càstig final, és cert. Tal com va comentar Míchel, l’equip no va ser superior al conjunt groc, però va saber dominar les àrees i va fer un bon treball defensiu. Una faceta que s’havia de millorar. Malgrat el gol final, un dels artífexs d’aquesta millora a l’àrea va ser el porter argentí Paulo Gazzaniga. Estem habituats a tenir la seguretat en el joc aeri, però ahir va trobar la seva millor versió amb la pilota als peus. En la pressió de Gerard Moreno, Yeremy o Chukwueze, Gazzaniga va tenir la sang freda per donar continuïtat a les jugades amb retalls de qualitat, sense tremolar i eliminant la primera línia de pressió del conjunt groguet. La primera gran aturada del partit va arribar en el minut 12 quan Baena el va posar a prova amb un xut encreuat al pal llarg. L’argentí va treure una mà providencial per enviar la pilota a córner. Van ser 10 minuts amb molta arribada del Vila-real que Gazzaniga i la seva seguretat sota pals van neutralitzar.

Quan semblava que el Girona estirava les línies de pressió i podia tenir arribades perilloses en transició, el partit es va trencar i va ser molt important, de nou, la seguretat que va transmetre el porter. Gazzaniga no va donar cap possibilitat a les segones oportunitats. Blocar i donar oxigen a la sortida de pilota. Cosa que va facilitar que en el descans el resultat continués en empat sense gols. Després de la represa, l’argentí va tenir una altra vegada molta sang freda davant la pressió asfixiant local. En el tram final és quan va aparèixer la seva millor versió.

Ja en el temps afegit, Del Cerro Grande va veure un penal, corroborat pel VAR, que el porter del Girona va aturar evitant el fatídic gol en el temps de descompte, la víctima va ser Gerard Moreno, a qui l’argentí li va endevinar les intencions. Dos minuts més tard, també en una acció polèmica, un altre penal va poder tombar, finalment, el mur de Paulo Gazzaniga. El porter provinent del Fulham va firmar la millor actuació des que és a terres gironines.