La ratxa cau amb Gazza
Llàstima. El Girona va perdre per primera vegada amb l’argentí sota els pals. Tot i no lligar cap porteria a zero en vuit partits, la seguretat amb ell creix
La famosa resiliència que demanava Míchel en la prèvia al partit de diumenge a Vila-real no era en va. Hi havia un pla, una preparació i una intenció per fer allò que l’equip encara no havia aconseguit: deixar el caseller a zero. Al davant, però, hi havia un os dur de rosegar, el Vila-real, un equip amb les mateixes pretensions futbolístiques: poder atacar amb la pilota i dibuixar una línia de pressió ben amunt. La resiliència prenia més força en uns quinze minuts inicials ofensius molt intensos dels groguets. En aquest context, va aparèixer Paulo Gazzaniga.
El porter argentí va firmar la millor actuació amb la samarreta del Girona i va permetre als de Míchel prolongar un empat que va trontollar durant molta estona. L’aficionat del Vila-real es posava les mans al cap en veure que Baena no podia definir, en un xut llunyà i plàstic, que anava dirigit a l’escaire. Gazza apareixia traient una mà prodigiosa. Tampoc es podien imaginar que Gerard Moreno toparia, una altra vegada, amb la col·locació i l’agilitat sota els pals d’un porter que sostenia el zero en el marcador gironí. El públic tenia ganes de veure el primer gol, però hi havia un nom al davant que no els deixava. “Maleït Gazzaniga”, devia passar pel cap de molta gent a l’estadi de la Ceràmica. Inimaginablement, després de la represa, el porter va tenir menys feina amb les mans, però hi va afegir un nou registre: tranquil·litat i fredor. En la pressió dins l’àrea exercida pels davanters groguets, Moreno, Pino i Samu, Gazza deixava amb un pam de nas els de Setién, que volien desfer l’empat accelerant la pressió. Míchel aplaudia la valentia i el Girona podia trencar les línies a través del seu porter.
Quan semblava que la resiliència gironina havia donat fruit, van arribar cinc minuts, en el temps afegit, incontrolables. Dues accions dins l’àrea en què Del Cerro no va dubtar a xiular penal. Gazza va aturar el primer, en un esclat gironí, però no va poder impedir el segon. Malgrat tot, l’argentí va liderar una resiliència defensiva que cada cop és més a prop del clean sheet.
Un porter del Girona no aturava un penal en la lliga des del 2014
El 2 de novembre del 2014, Isaac Becerra evitava l’1 a 0 d’Oscar Díaz des dels onze metres. Malgrat que el penal no va servir per portar els tres punts a Girona (2-1 resultat final), Becerra iniciava sense saber-ho una travessia pel desert en la lliga regular. Fins al partit de diumenge a Vila-real, no s’havia tornat a veure en la lliga, entre segona i primera, una acció semblant. Paulo Gazzaniga va trencar amb tots els registres establerts, tot i que la història va acabar com al Pucela, amb les butxaques buides. Si parlem d’aturar penals, l’últim porter que ho va poder fer va ser Adrià Ortolá, en un enfrontament de copa contra l’Osca, triomf 0-1, el desembre del 2021, al davanter Dani Escriche. Set anys després, el Girona tornava a aturar un penal entre totes les competicions oficials que havia disputat. A partir d’aquí, el conjunt blanc-i-vermell torna a posar el comptador a zero fins a la propera acció des dels onze metres. Qui sap si Gazzaniga, com Becerra i Ortolà, passarà a ser una fita a superar.