A Montilivi, un impuls anhelat
El Girona, en la jornada 12, arribava a la cita a casa contra l’Athletic Club amb l’esperança de sumar els últims tres punts abans de l’aturada pel mundial a casa. Els de Míchel Sánchez feia prop d’un mes i mig que no aconseguien els tres punts. L’últim cop havia sigut a casa contra el Valladolid en un matx que no es va decidir fins al minut 88 amb l’estrena golejadora d’Oriol Romeu (2-1).
Això no obstant, el conjunt de Míchel també afrontava el partit contra els bascos després d’aconseguir un valuosíssim empat al Santiago Bernabéu contra el Madrid (1-1) i sortir de la zona de descens. La necessitat del triomf era una condició indispensable, sobretot, per no marxar a l’aturada amb males sensacions i amb la por al cos d’estar immers en les tres últimes places, en una zona vermella molt delicada.
Canvi de rumb
A partir de la victòria a Montilivi contra l’equip de Valverde, el Girona va poder encetar el millor tram del curs guanyant, amb tres triomfs consecutius, i prolongant el bon moment en la lliga fins a Vila-real, on es va trencar la bona ratxa de sis partits sense perdre. Un canvi de rumb imprescindible.