Valery Fernández va jugar al Coliseum Alfonso Pérez el seu partit número 100 amb la samarreta del Girona. Una fita que hauria de ser motiu d’alegria i celebració però que per culpa del mal resultat contra un rival directe com el Getafe passarà a un segon pla, fins i tot, pel mateix jugador escalenc. De fet, el conjunt gironí també podia haver celebrat la seva pròpia xifra rodona, en aquest cas a primera, arrodonint els 100 partits que ja ha jugat en la màxima categoria. Valery acumula 34 partits a primera, 48 a segona, 7 de play-off d’ascens i 11 de copa; 100 enfrontaments que podrien haver estat més si les inoportunes lesions no haguessin fet la guitza al carriler, lateral o extrem. I és que, curiosament, el jugador del Baix Empordà gairebé suma els mateixos partits a primera amb la samarreta blanc-i-vermella que a segona –va tenir una lesió greu als lligaments encreuats del genoll en la pretemporada del curs 2019/20, quan el Girona afrontava la nova aventura a plata després del descens traumàtic de la campanya anterior.

Valery va sortir en el descans del partit contra el Getafe amb l’equip dessagnant-se després de perdre per 3-0 en els primers 45 minuts. El de l’Escala va ocupar el lloc del seu amic inseparable Arnau Martínez en la posició de lateral dret. Míchel li va demanar barallar-se amb Portu i generar –i guanyar– duels directes amb el seu excompany, carriler esquerre darrerament en l’esquema tàctic de Quique Sánchez Flores. I ho va fer sempre que va poder en un xoc de trens. El futbolista gironí va provar alguna centrada per la banda i en el 56’ va gaudir d’una internada prometedora, tot i que la seva passada no va trobar rematador. També, des de la frontal buscant una rosca que tampoc va trobar l’èxit, i és que ni el joc de Valery ni de cap dels seus companys va poder florir al Coliseum tot i la millora tímida en el segon temps. Això ja era fàcil.

En moltes ocasions, Valery va haver de desmarcar-se en diagonal cap a posicions centrades, ja que al davant hi tenia Tsygankov, que es desenvolupava a l’extrem per davant seu i li tapava la progressió. Això i la falta de profunditat i amplitud de l’equip de Míchel, que no va estar gens bé ni en un segon acte en el qual va maquillar el marcador amb dues dianes per establir el 3-2.

Valery i el Girona tenen el mateix objectiu a curt termini i aquest no és cap altre que acumular més partits conjuntament. La renovació fins al 30 de juny del 2026 del futbolista i l’ambició del projecte gironí, que té l’objectiu de consolidar-se a primera per créixer des dels fonaments i el futbol formatiu, d’on va sortir l’escalenc, són els millors ingredients.