Centenari amarg

Valery Fernández va jugar al Coli­seum Alfonso Pérez el seu par­tit número 100 amb la samar­reta del Girona. Una fita que hau­ria de ser motiu d’ale­gria i cele­bració però que per culpa del mal resul­tat con­tra un rival directe com el Getafe pas­sarà a un segon pla, fins i tot, pel mateix juga­dor esca­lenc. De fet, el con­junt gironí també podia haver cele­brat la seva pròpia xifra rodona, en aquest cas a pri­mera, arro­do­nint els 100 par­tits que ja ha jugat en la màxima cate­go­ria. Valery acu­mula 34 par­tits a pri­mera, 48 a segona, 7 de play-off d’ascens i 11 de copa; 100 enfron­ta­ments que podrien haver estat més si les ino­por­tu­nes lesi­ons no hagues­sin fet la guitza al car­ri­ler, late­ral o extrem. I és que, curi­o­sa­ment, el juga­dor del Baix Empordà gai­rebé suma els matei­xos par­tits a pri­mera amb la samar­reta blanc-i-ver­me­lla que a segona –va tenir una lesió greu als lli­ga­ments encre­uats del genoll en la pre­tem­po­rada del curs 2019/20, quan el Girona afron­tava la nova aven­tura a plata després del des­cens traumàtic de la cam­pa­nya ante­rior.

Valery va sor­tir en el des­cans del par­tit con­tra el Getafe amb l’equip des­sag­nant-se després de per­dre per 3-0 en els pri­mers 45 minuts. El de l’Escala va ocu­par el lloc del seu amic inse­pa­ra­ble Arnau Martínez en la posició de late­ral dret. Míchel li va dema­nar bara­llar-se amb Portu i gene­rar –i gua­nyar– duels direc­tes amb el seu excom­pany, car­ri­ler esquerre dar­re­ra­ment en l’esquema tàctic de Qui­que Sánchez Flo­res. I ho va fer sem­pre que va poder en un xoc de trens. El fut­bo­lista gironí va pro­var alguna cen­trada per la banda i en el 56’ va gau­dir d’una inter­nada pro­me­te­dora, tot i que la seva pas­sada no va tro­bar rema­ta­dor. També, des de la fron­tal bus­cant una rosca que tam­poc va tro­bar l’èxit, i és que ni el joc de Valery ni de cap dels seus com­panys va poder flo­rir al Coli­seum tot i la millora tímida en el segon temps. Això ja era fàcil.

En mol­tes oca­si­ons, Valery va haver de des­mar­car-se en dia­go­nal cap a posi­ci­ons cen­tra­des, ja que al davant hi tenia Tsy­gankov, que es desen­vo­lu­pava a l’extrem per davant seu i li tapava la pro­gressió. Això i la falta de pro­fun­di­tat i ampli­tud de l’equip de Míchel, que no va estar gens bé ni en un segon acte en el qual va maqui­llar el mar­ca­dor amb dues dia­nes per esta­blir el 3-2.

Valery i el Girona tenen el mateix objec­tiu a curt ter­mini i aquest no és cap altre que acu­mu­lar més par­tits con­jun­ta­ment. La reno­vació fins al 30 de juny del 2026 del fut­bo­lista i l’ambició del pro­jecte gironí, que té l’objec­tiu de con­so­li­dar-se a pri­mera per créixer des dels fona­ments i el fut­bol for­ma­tiu, d’on va sor­tir l’esca­lenc, són els millors ingre­di­ents.