El protagonista
Valery Fernández
Centenari amarg
Valery Fernández va jugar al Coliseum Alfonso Pérez el seu partit número 100 amb la samarreta del Girona. Una fita que hauria de ser motiu d’alegria i celebració però que per culpa del mal resultat contra un rival directe com el Getafe passarà a un segon pla, fins i tot, pel mateix jugador escalenc. De fet, el conjunt gironí també podia haver celebrat la seva pròpia xifra rodona, en aquest cas a primera, arrodonint els 100 partits que ja ha jugat en la màxima categoria. Valery acumula 34 partits a primera, 48 a segona, 7 de play-off d’ascens i 11 de copa; 100 enfrontaments que podrien haver estat més si les inoportunes lesions no haguessin fet la guitza al carriler, lateral o extrem. I és que, curiosament, el jugador del Baix Empordà gairebé suma els mateixos partits a primera amb la samarreta blanc-i-vermella que a segona –va tenir una lesió greu als lligaments encreuats del genoll en la pretemporada del curs 2019/20, quan el Girona afrontava la nova aventura a plata després del descens traumàtic de la campanya anterior.
Valery va sortir en el descans del partit contra el Getafe amb l’equip dessagnant-se després de perdre per 3-0 en els primers 45 minuts. El de l’Escala va ocupar el lloc del seu amic inseparable Arnau Martínez en la posició de lateral dret. Míchel li va demanar barallar-se amb Portu i generar –i guanyar– duels directes amb el seu excompany, carriler esquerre darrerament en l’esquema tàctic de Quique Sánchez Flores. I ho va fer sempre que va poder en un xoc de trens. El futbolista gironí va provar alguna centrada per la banda i en el 56’ va gaudir d’una internada prometedora, tot i que la seva passada no va trobar rematador. També, des de la frontal buscant una rosca que tampoc va trobar l’èxit, i és que ni el joc de Valery ni de cap dels seus companys va poder florir al Coliseum tot i la millora tímida en el segon temps. Això ja era fàcil.
En moltes ocasions, Valery va haver de desmarcar-se en diagonal cap a posicions centrades, ja que al davant hi tenia Tsygankov, que es desenvolupava a l’extrem per davant seu i li tapava la progressió. Això i la falta de profunditat i amplitud de l’equip de Míchel, que no va estar gens bé ni en un segon acte en el qual va maquillar el marcador amb dues dianes per establir el 3-2.
Valery i el Girona tenen el mateix objectiu a curt termini i aquest no és cap altre que acumular més partits conjuntament. La renovació fins al 30 de juny del 2026 del futbolista i l’ambició del projecte gironí, que té l’objectiu de consolidar-se a primera per créixer des dels fonaments i el futbol formatiu, d’on va sortir l’escalenc, són els millors ingredients.