Un ‘déjà vu’

El que costa moltíssim d’entendre és com, després del nefast partit a Cadis, el Girona va tornar a viure el mateix. Al camp d’un rival directe, amb la possibilitat de deixar-lo tocat de mort, els de Míchel van fer una primera part nefasta que va acabar costant el partit, cosa que dona ales al rival i el ressuscita en la lluita per la permanència. Un regal innecessari i imperdonable.

La primera part del Girona, que va sortir amb el mateix onze dels últims partits, va ser un absolut desastre. I no van caldre ni dos minuts per adonar-se’n i posar-se les mans al cap. En la sortida de pilota, Gazzaniga la va a donar a Santi Bueno, que no tenia cap sortida, i l’uruguaià va prendre un risc innecessari. Recuperació, passada enrere i gol d’Enes Ünal, letal dins l’àrea (1-0, 2’). Res li podia fer més favor a un Getafe que, a diferència del Cadis, no va mossegar els gironins en cada acció. Però és que no li va caldre, perquè els blanc-i-vermells van estar irreconeixibles amb pilota. Ningú de la línia defensiva, amb porter inclòs, ni Oriol Romeu i Borja García –Aleix Garcia va estar desaparegut– van ser capaços de fer dues passades seguides en condicions. Així va ser impossible que els de Míchel entressin en el partit, i els locals ho van aprofitar.

La sensació de control del Getafe, sense fer res de l’altre món, va ser absoluta. Encara més després del 2-0, que va arribar molt aviat. En el minut 14 una centrada de Portu no la va tocar ningú, Javi Hernández va cometre penal per mans i Ünal va tornar a marcar des dels onze metres. El Girona no va aixecar el cap. Va tenir alguna jugada aïllada en què va poder avançar metres, però Tsygankov, Riquelme, Borja i Taty, massa allunyats del joc, tampoc van tenir inspiració per generar perill. El guió ja era dramàtic, però faltava el pitjor, perquè quan menys patia en defensa el Girona, Borja Mayoral va fer el 3-0 des de la frontal, just abans del descans, aprofitant la passivitat defensiva (43’).

Reacció insuficient

No es podia salvar res ni ningú, de la primera part del Girona, que va fer recordar els partits al camp de l’Almeria i al del Cadis. El dubte era quin seria el camí que agafaria de la segona part, si el de plantar cara com a Almeria o el de passar els minuts sense tenir res a fer com a Cadis. Per sort, i aquesta és l’única cosa que salva el Girona del desastre absolut en el partit d’ahir, els gironins no van abaixar els braços i es van creure que encara tenien alguna cosa a dir.

Míchel va fer tres canvis, va passar a jugar amb tres centrals i els gironins van estar més còmodes. I van tenir sort, perquè una errada de Gazzaniga hauria pogut significar el 4-0, però el contraatac gironí va ser excel·lent, i Taty, assistit per Tsygankov, va marcar el 3-1 (54’). El gol va posar la por al cos als locals, conscients que encara quedava molt i que el Girona estava molt millor sobre la gespa. Però no va ser suficient. Perquè sí, els gironins van ser superiors en la segona part, però tampoc la van convertir en una allau d’arribades a l’àrea. De fet, amb el hàndicap de les interrupcions constants que buscaven els locals, el Girona va generar molt poc perill en la segona part –el Getafe menys–. Tot i això, en el tram final, Miguel va posar emoció al partit amb el 3-2 en el minut 80’ aprofitant des de la frontal el refús d’un córner. Amb Stuani i Taty a l’àrea podia passar de tot, però els de Míchel no van tenir cap ocasió. La primera part, horrible, va pesar massa.