Un camí llarg per fer

El resultat del partit del Girona a Montilivi contra el Sant Cugat, que va acabar 1-1, va ser el menys important dins d’una jornada històrica. Ara bé, no va ser positiu per a l’esperança de les gironines d’aconseguir l’ascens aquesta temporada a primera estatal, ja que arran dels coeficients que s’arrosseguen de la primera fase les gironines haurien de recuperar uns onze punts amb l’Igualada i el Porqueres d’aquí al final. “Més que a curt termini, l’objectiu de pujar a primera estatal era aquesta temporada, però ho tenim complicat. Treballem per aconseguir-ho, però som conscients que tenim un equip jove, amb moltes jugadores en edat juvenil i de la demarcació. Continuem treballant i tard o d’hora ho aconseguirem”, sentencia Sánchez.

Aquest ascens a primera estatal és el primer pas que busca el Girona per tornar a ser un referent en el futbol femení, com ho era el 2013 quan es va quedar a les portes de l’ascens a primera divisió –va caure en el play-off d’ascens i va esperar que algun equip com el Torrejón no pogués inscriure’s a la lliga, cosa que no va acabar passant–. En aquell moment, però, el club no va donar suport al projecte i l’equip, que era a segona divisió, es va desfer. El Girona va mantenir només un equip a primera catalana, que va acabar desapareixent el 2016. L’entrada de la nova propietat i de Delfí Geli a la presidència va servir per impulsar de nou el femení del Girona, que va acabar amb l’absorció del Sant Pere Pescador el curs 2020/21 per jugar a primera estatal, malgrat que les gironines van perdre la categoria. “Aquell descens va ser molt dur perquè va ser un any atípic i tot i fer 33 punts no vam assolir la permanència”, diu el coordinador del futbol femení del Girona, que té clar que el cop que va suposar no ha fet replantejar les coses al club. “Ara el futbol femení està integrat dins el club i el president, Delfí Geli, és un gran defensor del futbol femení. Hi pot haver diferències, però cada vegada tenim més recursos i mitjans”, assenyala.

Des de la casa

Lògicament, tenir el primer equip femení a la cinquena categoria no és el que vol el club, al qual li agradaria assimilar-se als 15 equips de primera divisió i als molts de segona A que tenen el femení competint en categories estatals. De fet, només el Valladolid competeix també en categoria territorial, mentre que el Getafe, el Mallorca i el Celta són els tres que no tenen un sènior femení.

El camí per escalar categories, però, es té clar que en cap cas ha de ser el de recórrer al talonari i comprar una plaça com han fet molts clubs. “No està previst o no en tinc constància. Jo soc dels que creuen que el millor que pots fer és seguir el teu camí i guanyar-te les garrofes al camp”, diu Juan Carlos Sánchez, que té clar que el creixement del club pas a pas acabarà donant èxits. “El que hem de fer és consolidar la base, que va pel bon camí. Després l’ascens com més aviat l’aconseguim millor, però primer has de consolidar el que tens. La ciutat esportiva també serà un avenç molt gran per al futbol femení del Girona i suposarà un nou impuls”, afirma.

El futur del Girona femení passa, de moment, per les prop de cent jugadores que el formen, distribuïdes entre el primer equip, els dos juvenils –un amb jugadores cadets–, els dos infantils de futbol 7 i un aleví que competeix en categoria masculina.