Dilluns el Girona s’enfronta a l’Atlético de Madrid en un partit més de la competició. Sense restar importància al matx, és un enfrontament que està carregat d’emocions i records per a un Valery Fernández que ha renovat amb el Girona i que contra el Getafe va arribar als cent partits amb la samarreta gironina.

Un rival especial

Dins de la ment de tot gironista, sempre hi haurà l’estrena del club a l’elit. Concretament va ser contra l’Atlético de Madrid en un duel que va deixar un gust agredolç a l’aficionat. D’avançar-se 2 a 0 contra tot un finalista de Champions League a veure com l’equip dirigit per Pablo Simeone reduïa el marcador al resultat final de 2 a 2. Aquella jornada es podria definir com una dolça decepció, la novatada d’un equip carregat d’il·lusió. Però no només és especial per al club, sinó també per a Valery Fernández, que va fer les primeres passes en la lliga espanyola, també, en un Girona - Atlético de Madrid a Montilivi.

El jugador, nascut a l’Escala el novembre del 1999, ja havia debutat uns mesos abans en un enfrontament de setzens de final de copa contra l’Alavés a Mendizorrotza (2-2). A partir d’aquella temporada amb Eusebio a la banqueta dels blanc-i-vermells, el futbolista gironí s’ha convertit en un referent per a molts jugadors de la base de la demarcació.

Dos grans moments

Els colchoneros han estat un rival especial per a Valery. Més enllà del debut a primera divisió, contra l’Atlético sempre quedarà l’estrena golejadora del futbolista amb la samarreta del Girona. Va ser en un matx de copa en què el conjunt d’Eusebio va fer història eliminant els madrilenys i passant a quarts de final de la competició copera.

El gironins, que duien la segona equipació totalment groga, necessitaven remuntar l’empat a un gol de l’anada a Montilivi i el gol inicial de Nikola Kalinic, que posava més terra pel mig. S’acostava el minut 37 de joc quan Pedro Porro, de carriler esquerre, va provar de centrar una pilota al cor de l’àrea que ningú va aprofitar. Això no obstant, el central uruguaià José Giménez va refusar la pilota amb el cap al vèrtex esquerre de l’àrea. Allà, ben atent, hi havia un jove Valery que no va dubtar a esmorteir la pilota amb el pit i etzibar un xut creuat que va entrar al pal llarg. Adán no va poder fer res i el gol va pujar al marcador. Més enllà del gol, una de les imatges que també van quedar aquella nit al Wanda Metropolitano va ser la celebració del català. Amb l’eufòria a dins seu, Valery va plantar-se al banderí per celebrar-ho amb els seus companys i, després, per buscar la seva família que era present aquella nit de gener al feu colchonero. Localitzar-los no va ser una tasca fàcil per al jugador; fruit de l’emoció i els nervis, Valery va protagonitzar una imatge còmica buscant els familiars amb el dit. “Qui ho hauria de dir que celebraria un gol en un estadi com aquest”, es devia preguntar Valery en aquell moment. Al final del matx, el Girona va poder empatar a tres gols i comprar el bitllet per a quarts de final, on es trobaria el Real Madrid.

Un actiu únic a l’equip

Si parlem de gironins amb dorsal al primer equip del Girona, només hi queda Valery. Un actiu únic dins d’un club que, a mesura que han anat passant els anys, ha anat perdent l’accent tan gironí que el caracteritzava. De tenir un trivot gironí amb Granell, Pere Pons i Eloi Amagat, a disposar només de Valery. Això no obstant, hi ha jugadors del filial que treuen el cap al primer equip nascuts a les comarques gironines. Parlem de Ricard Artero (la Bisbal d’Empordà) o Joel Roca (Camprodon).

L’escalenc va renovar fins al 2023 després del seu debut l’any 2019 contra l’Atlético; després d’unes temporades complicades des del punt de vista col·lectiu i personal, en què ha tingut diverses lesions, Valery va renovar el mes de febrer passat. Si tot va bé, el Girona disposarà de l’extrem gironí fins a la temporada 2025/2026.

Un més a la llista

Si Valery juga dilluns, l’Atlético es convertirà, juntament amb l’Almeria, en el rival amb qui s’ha vist més les cares el gironí. Un total de sis partits, si es dona el cas en l’enfrontament que es disputarà d’aquí a dos dies a Montilivi. Una cita més per a un jugador que no ha deixat mai d’escalar en el club de la seva terra. Després de complir els 100 partits amb la samarreta blanc-i-vermella, Valery ja pot dir ben alt que ha estat una peça lligada als millors anys de la històrica del Girona. El temps posarà a tothom al seu lloc, però Valery s’ha guanyat a pols lluir el braçalet de capità en un club que l’ha vist créixer fins a l’elit.